Primera Jornada

L’impacte de la Intel·ligència Artificial en les redaccions

19 de maig

Saps què

La transcripció d’aquest vídeo ha estat generada fent servir Whisper AI.
L’extracció de paraules clau i la redacció del resum s’ha fet servir GPT4.

No només citant paraules claus, sinó entenent el context.

I allò obria un mar d'oportunitats molt gran.

I nosaltres, com a empresa, vam començar una mica diferent

al que seria una startup tradicional.

No teníem una idea molt definida,

un producte que volguéssim llançar, aixecar diners,

i veure si hem acabat de comprar, sinó que dèiem

que hi ha una oportunitat, una tecnologia molt bona,

anem a posar les persones al mig, anem a posar els clients al mig,

i anem a veure realment quines necessitats això pot arribar a cobrir,

perquè en aquell moment hi havia molt poques empreses

que estiguéssim capaços de monetitzar alguna cosa,

que a la llarga s'ha demostrat que canviaria el món.

I ara dia d'avui és on s'està començant a veure

que l'impacte serà real.

Llavors, dins d'aquest camí, hem anat veient diferents oportunitats,

diferents casos d'ús, s'han ajuntat diversos temes tecnològics,

també, el volum de dades que tots estem generant,

la capacitat de processament que avui tenim accés,

i el cost d'aquest processament

han portat a un escenari en què cada dia aquesta tecnologia avança.

Més a nivell social, una cosa que veiem molt

és el que comentava el Jean-Marie.

En els últims 6 mesos s'ha trencat completament la barrera didàctica.

Fa qüestió de dos anys, primer havíem d'explicar

el que fa la tecnologia, d'aquest capacitat,

què podies fer i després començar a parlar sobre quins casos d'ús

i quines aplicacions podries trobar-hi.

Ara ningú d'aquí és desconeixedor

del que és el tractament de llenguatge natural, el GPT,

i tothom ja està situant-se en la capa d'aplicacions,

casos d'ús, i com em pot millorar a mi

en situacions de la meva vida personal

i com em pot millorar a mi en situacions de la meva vida laboral.

Per tant, aquí s'ha trencat completament la barrera didàctica.

Ara ve l'aunada de veritat, on comencen a sortir casos d'ús real

i moltíssimes aplicacions.

I jo diria, com a reflexió,

una mica per tancar aquesta primera introducció,

però jo crec que venim de molts anys

en què ens hem estat parlant del que seria la gestió del coneixement

i penso que d'alguna manera estem entrant en una nova era,

que és la revolució del coneixement.

És realment com podem aprofitar tot aquest coneixement

que hem anat acumulant i aquestes dades que hem anat acumulant

per prendre millors decisions i que això es faci una línia

en què els casos d'ús que derivin d'aquí

permetin donar millors serveis,

permetin tenir facilitats al nostre dia a dia,

però sobretot és això.

Crec que estem en un moment concret d'un canvi d'era

que impactarà a la vida personal, a les posicions de treball,

a com entenem una sèrie de tasques

que fins ara tenim molt interioritzades que fem d'una manera

i hem de començar a fer d'una manera diferent,

que això ja ha passat en el passat,

però ara la diferència per mi és l'acceleració

i el ritme en què passen aquests canvis,

i per mi la mica és això.

Fa 4 anys que prevèiem que això passaria, ha passat.

Tothom ara està al dia,

tot passa més ràpid i d'alguna manera aquesta capacitat

de tractar dades estructurades i dades desestructurades

d'una forma molt més intel·ligent

ens torna un marc d'oportunitats en què canviarem coses

que fins ara fem d'una manera i les comencem a fer d'una altra.

Millor, pitjor o diferent, però les farem d'una altra manera.

Aquest pas d'edades desestructurades,

que és un patrimoni que tots tenim,

ha transformat-les en coneixement,

aquesta revolució de coneixement que ara

tu dius que és el moment o que és l'autèntica revolució

de coneixement, i em queda una de les primeres frases que has dit

amb aquesta visió que vau tenir de posar les persones al centre.

És agafar les últimes tecnologies que Google en aquell moment

alliberava i que després va utilitzar chat-gpt

per passar-li la mà per la cara,

i això que ha tingut conseqüències, això ara en parlarem.

També m'agrada fer-hi un tema, jo crec que ara mateix

aquesta onada del tractament de llenguatge natural

està sortint solucions i paraescalables,

solucions que el potencial d'usuaris finals

són els 7.000 milions de persones que estem en el món,

però hi ha un marc molt important on situaria també

el que vosaltres, com a empreses i editorials,

feu, que és com això pot aplicar més en el món B2B,

com això pot aplicar més en el dia de les empreses

i hem pogut proporcionar de serveis diferents al lector

o optimitzar processos de dins per tenir més capacitat

i per fer més coneixement. I lligat amb el que dius,

aquesta tecnologia ens està permetent passar de tenir

coneixement tècnic a coneixement explícit i accionar-lo

per prendre decisions i per fer accions diferents el dia a dia.

Ja per d'angar.

8.000 milions, t'acabo d'ampliar el mercat.

Hauríem d'haver al final l'accessibilitat a internet

i tot això, però no tots, però sí que algun dia.

Moltes gràcies als tres. Ha passat aquesta ronda inicial

i ara volem parlar de la societat de la informació

i aquesta revolució del coneixement,

i de societat i informació, la relació que tenim

i com la informació és el pilar bàsic de la democràcia.

Sense informació fiable, sense ciutadans,

decidim llibertat en base a aquesta informació,

no hi ha democràcia.

Per tant, si la cosa va pel pedregar,

ens hi juguem moltíssim, ens hi juguem moltíssim,

ens hi juguem moltíssim,

jo continuo sent tecno-ultimista excèptic,

i voldria veure tots els riscos

que comporta la desinformació o l'accés universal

a aquestes eines,

voldria veure també la importància creixent

de gent com els que sou aquí, periodistes, editors,

la importància crec que anem a un món

on els mitjans de referència tindran més importància que mai,

on tothom pot esdevenir,

hi ha un vist amb les xarxes socials,

on tothom pot esdevenir un mitjà,

i jo crec, i això és la meva opinió,

que hi hagi molta desinformació,

que tothom sigui capaç de publicar desinformació

sigui amb imatge, vídeo o text, és molt bo,

és molt bo perquè d'una vegada per totes

ens adonarem que la imatge i el text

són els últims 40 anys de publicació de portades de l'ABC,

per veure què es pot manipular de manera aburda

i què té efectes. Per tant, ara és sofisticada,

ara és indistingible de la realitat, i ara ho podrà fer tothom.

Necessitarem encara més salvaguardes a nivell individual,

més spirit critic que deies tu, però també a nivell tecnològic.

Google el que va proposar la setmana passada era

que hi havia moltes salvaguardes, moltes maneres

de verificar si un contingut estava generat o no,

en popular opinió, us la deixo aquí.

Volia que necessitem això, la informació, l'accés

pràcticament universal que deies a la democratització,

de l'accés a una eina que et pot generar qualsevol bestiesa

i la importància dels mitjans de referència

o de les publicacions. Tomeu des dels vostres àmbits.

Endavant.

A ningú se l'ha de convèncer

que el perill de la desinformació

és enorme per la democràcia,

sobretot per la democràcia representativa,

no tant per la participativa d'il·laborativa.

Jo penso que aquest és un problema,

que potser no entenem massa bé...

A democràcies no només hi ha la representativa,

de votar cada quatre anys i que hi hagi uns polítics

que suposadament ens representen.

Ara ho trobaré.

Aquesta és la col·lecció de 100 en 100 de Cossatània.

100 coses que cal saber. Ja l'he entregat, sortirà al setembre.

Un dels capítols són curs de dues pàgines.

Són 100 capítols.

Quantes? No, milers de pàgines, no.

Són dues centes i escaig, perquè estan limitades a dues pàgines.

Has de ser molt sintètic.

I una es diu... El titulo està titllat

Dret d'artificial i democràcia.

L'intel·ligència artificial pot aportar moltes coses

per la democràcia deliberativa i participativa.

És un perill per la representativa.

Això sí, ha d'estar claríssim.

Jo ja estic tremolant.

Amb tot això, estic tremolant

per les properes eleccions dels Estats Units.

Desinformació, ja sabem que fa molts anys

que n'hi ha, la desinformació.

El que deia abans,

em fa més por l'estupidesa natural

i la malvolència natural

em fa més por que l'intel·ligència artificial.

I la desinformació al llarg dels anys i segles,

fins i tot, està claríssim.

Però ara tenim unes eines que ho faciliten molt més

i ho amplifiquen molt més

i fa que es difongui amb molta més rapidesa que abans.

A veure què passarà amb aquestes eleccions.

No m'estranyiria pas que el senyor Trump

tornés a guanyar i que circuli una quantitat

d'informació falsa,

vídeos superconvincents

dels contrincants.

Això no vol dir que els altres no ho facin també.

M'estic centrant molt amb el Trump,

però això no vol dir que els altres siguin uns angelets

i no aprofiten aquestes eines d'intel·ligència artificial

per desinformar en l'altre sentit.

En el passat hem vist que fins ara

a qui ha afavorit a nivell polític

aquesta desinformació, més aviat,

ha afavorit corrents polítiques

que són molt poc desitjables, més dictatorials.

Potser té a veure amb els viatges cognitius d'abans,

potser també té a veure amb això que dèiem,

que la desinformació,

criticar l'altre, carregar-se'l,

dir besties escond l'altre...

Sembla que atrau més, que no pas.

L'informació veràs i correcta.

És veritat, això.

Em temo que aquesta desinformació

pot aportar més beneficis

a personatges com Trump,

a polítics més normals,

més acceptables o més...

Ja m'enteneu, no?

Des d'aquest punt de vista ho tinc clar.

Per mi, aquest és un perill

enormement present

que el tenim sobre la taula i ja,

i des de fa un temps.

També hi ha altres perills que s'han esmentat,

amb temes de privacitat,

el fet que mitja docena de grans corporacions tecnològiques

estigui a les mans del futur,

com qui diu, de la humanitat a través d'aquesta tecnologia,

estigui a mans de molt pocs, que tenen més poders que molts estats,

i més riquesa que els peivés de molts estats,

que la molt immensa majoria d'estats segurament del món,

això també és preocupant,

i hi ha altres coses que han estat sobre la taula molt preocupants.

El que menys em preocupa és el que diuen

el long-termism, el largoplafism,

que en català seria el llarg terminisme,

de persones com Harari,

Nick Bostrom i companyia,

que sembla que el problema no és tot això,

tot i que ho reconeixen que també,

però donen molta més èmfasi a que una futura superintel·ligència

controli el món, tipus terminators,

són cortines de fum, no us ho creieu, tot això.

Són absolutes cortines de fum, precisament perquè no parlem

de les problemes reals.

Estic convençut que són cortines de fum, tot això que diuen

aquests personatges, malauradament amb molt ressò mediàtic

i malauradament amb masses periodistes

que els serveixen d'amplificadors.

És molt terrible, titulars, completament exagerats,

ara tinc un altre capítol de llibre, per cert,

que aconsella a periodistes sobre com han de parlar

d'intel·ligència artificial.

Per cert, una sèrie de 7 o 8 normes regles

que compta a l'hora de donar notícies

sobre intel·ligència artificial perquè s'està contribuint

a aquest hype i aquestes exageracions.

La por l'hem de tenir per aquestes coses, en particular,

la desinformació i altres perills reals

i no aquestes hipotètiques superintel·ligències

que controlaran el món i ens tindran com a claus

o com a màtrics que ens faran servir de font d'energia.

Hollywood està molt bé, això.

Hollywood és molt maco, però les pel·lícules.

Jo, respecte al que comentaves de la desinformació,

potser faria dues reflexions.

Una, la primera reflexió, que és la més tecnològica,

és a dir, al final, quan va aparèixer

la I autogenertiva, que era capaç de generar textos,

vídeos i àudios de forma automàtica,

el dia després va aparèixer la IA de detecció

d'elements autogenerats.

La IA deia si això és un vídeo autogenerat o un telogenerat...

Però va al darrere de l'altre.

És com el virus i l'antivirus, això.

Que el virus va al davant de l'antivirus.

La tercera derivada ha sigut la IA

que és capaç de modificar els textos, els vídeos

autogenerats perquè els de detecció no te'ls agafin.

Exacte.

És una arms race.

Sí, sí.

Estem en un escenari en què la desinformació és una cosa

força real que es pot donar.

A partir d'aquí jo crec que la reflexió més de tipus social,

des del meu punt de vista, apel·la més al sentit comú

i al sentit crític de qui analitza aquesta informació.

No ve tant pel volum d'impactes que reps,

que d'una altra banda en rebem moltíssims,

sinó per la capacitat d'aplicar les teves regles

per entendre quina cosa és fiable o no.

I aquí va molt lligat.

L'educació, la formació, el control,

el sentiment de responsabilitat d'aquí és un generó de coneixement.

O el prestigi d'una capçalera.

A l'hora de veure una informació real, maquillada o falsa,

jo em centro només en la fiabilitat o la rigorositat

que pugui tenir qui l'està matent.

És l'únic criteri que puc apel·lar a això.

No puc seure en el volum d'impactes que rebo,

perquè al final el control del volum d'impactes que rebo

té a veure amb algoritmes de recomanació que jo no tinc al control.

Per tant, has de tenir un sentit crític i cada cop més

agafa més importància la fiabilitat i la rigorositat

de qui està matent el missatge.

I els que són capaços de tenir un missatge validat

són aquells que tu podràs acabar confiant-hi en un futur.

Això era un punt.

I després, un altre tema important,

per mi és molt clau el tema del sentiment de responsabilitat

per part de qui controla els missatges.

És a dir, el no entrar en la roda

de voler crear opinió o de voler agafar informació

i no contestar pel simple fet de generar tràfic.

Crec que hi ha d'haver un sentiment d'expulsió

de qui té la capacitat de crear aquest tipus d'impactes a la societat.

Sumant a això que deies, molt d'acord,

crec que necessitem un nou pacte social al voltant del treball,

al voltant del safety net,

aquest pacte social que es va fer els anys

després de la Segona Guerra Mundial i que als anys 70

ja va començar a fracassar i que ara veiem que no d'allò,

no d'allò, no d'allò,

sinó que estem en aquesta revolució del coneixement,

que no de la saviesa del coneixement,

crec que necessitem una nova arquitectura

i un nou pacte social al voltant de la informació.

Des d'un punt de vista madur, per una banda,

entenent, i com tu deies, també estic molt d'acord,

que una cosa és la democràcia representativa,

que és la part que està més en entredit,

que és la part que té més sensos entre grups humans i comunitats,

és on pren més importància,

i això crec que és una de les salvaguardes que podríem tenir.

És a dir, que la digestió de la informació,

primer, per una banda, té una arquitectura

d'intermediació de la informació de gens verificats, creïbles,

fiables i demés, on aquí jo crec que tenim

candidates i candidats per això,

però després que hi hagi molts més espais col·lectius

desplegats pensem millor, i l'altre, perquè pels col·lectius

vulnerabilitzats, de nou, si esperem que cada persona

pugui autoformar-se i ser autònoma a l'hora

de ser crítica amb la informació que rep,

aquí de nou té desavantatge qui no té la capacitat dels recursos

ni la consciència, o potser tampoc les ganes, de posar-s'hi.

Llavors jo crec que la forma més ràpida d'avançar

seria aquesta, aquests espais col·lectius.

I no només per bonisme i per optimisme,

sinó perquè al final sabem que la desinformació

depèn de la complicitat. És a dir, aquí tots hem estat

còmplices de la desinformació, segur, encara que ho haguem estat

sense voler, i això és una cosa que també hem d'assumir.

Per tant, aquesta part de responsabilitat, si la prenem

col·lectivament, molt millor. Crec que també ja comencen a sortir

veus que el que proposen és que els propis continguts ja tinguin

una marca, igual que tenim les llicències Creative Commons,

que el propi contingut ja tingui una marca de quin procés de creació

i potser etiquetes com els electrodomèstics.

Verda, doncs escolta, jo què sé, establir uns criteris

però que ja sigui fàcil d'identificar

aquesta mena de semàfor, i a partir d'aquí tu

fas el que vols. I després, m'agradaria

trencar una llança contra el racionalisme, perquè

quan parlem de societat i informació, i entenem la informació

com a eina base de presa de decisions, crec que estem

en un context massa racional. És a dir, si una imatge

val més que mil paraules, un toc a la rauxa val més que mil papers

acadèmics. És a dir, quan heu canviat d'opinió

a partir d'una dada?

Potser si llegim molt. És a dir, però quantes vegades

heu canviat d'opinió a partir d'un sentiment, a partir d'una emoció,

a partir d'alguna cosa que us apela a una cosa molt més de supervivència

com és la intel·ligència emocional. Llavors, jo crec que

he adonat que estem obrint més espais a les cures

i a la intel·ligència emocional, crec que part de les noves mirades

i la nova arquitectura social al voltant de com ens relacionem

amb la informació i amb la innovació, també passa per aquí.

Jo faria una petita reflexió.

Al final, ara està viralitzant molt

aquestes imatges que es construeixen de forma intel·ligent

i que no són reals. Per al Photoshop ja existia.

Al final, ja fa anys que tenim la capacitat

d'aquest tipus de coses. Potser el problema és més

de com estan capillaitzant els missatges ara o aquesta voluntat

de crear tràfic digital que no la possibilitat

d'haver-ho fet anteriorment.

És a dir, que siguem conscients que el que ens està permetent

aquesta nova tecnologia és donar-li una visió positiva,

noves formes de crear art, arribar a crear imatges

per revistes que potser si les hagués de crear manualment

tardaria molt més temps en fer-les, però poden acabar...

S'ha de donar la volta, pensar com aprofito aquesta tecnologia

per fer coses que realment em puguin aportar un valor a mi,

però potser si no tingués aquesta tecnologia no em plantejaria

a fer-ho per molt que em pugui interessar.

Hi ha molt el debat aquest de substituir el tema de persona.

Jo crec que això obre un debat completament diferent.

Anem a mirar quines coses puc fer ara que fa un temps

no podia fer i realment volia fer. Aquesta és la reflexió

que és constructiva i que hem de familiaritzar-nos

amb aquestes eines per anar cap a bé, per molt que hi hagi

tot aquest corrent d'opinió que va a buscar les coses negatives

de missatges viajats per simple diversió,

perquè moltes vegades no tenen un sentit, simplement genero algo

que generi molts clics i amb això ja em contento.

L'important és donar l'elegió positiva a tot això.

Sí, estic bastant d'acord, però hi ha un matís.

No les coses que abans no podíem fer ara podem fer,

sí que les podíem fer però amb molt més esforç, segurament.

Aquí està la diferència. O només uns quants.

Exacte. I per això es parla tant amb Photoshop.

Vigueries amb el Photoshop, però no tothom.

És un esforç considerable, però molt considerable,

no ho heu provat mai, de realment posar-se

i tenir resultats realment espectaculars

amb quelcom com el Photoshop.

Clar, ara aquesta nova intel·ligència generativa

facilita molt l'accés a aquesta possibilitat.

Això es tradueix,

automàticament,

el que sembla que és augmentar la productivitat.

De fet, mira,

un article de l'últim nombre d'Economist

que dona arguments i dades importantíssimes

sobre aquesta falsa sensació

que les tecnologies augmenten la productivitat.

Per si mateixes no és veritat.

Jo he quedat estorat per l'elegit.

Alegir i tornar de Madrid aquest article bastant llarg

sobre el tema aquest del mercat laboral

i de la productivitat.

És molt, molt lent, l'efecte, en el fons.

Molt lent.

Potser ara me'n avanço i ho deixo per després.

El tema del impacte del treball també ho parla

i dona unes dades interessantíssimes.

Només us llegiré una cosa. Robert Solow, a l'any 87,

un famós economista, va declarar

que a l'edat de la informàtica,

la informàtica estava present a tot arreu,

excepte en les estadístiques de la productivitat.

Tothom convençut que la informàtica

estava augmentant la productivitat d'una manera brutal

a tot el món i resulta que no és tan així.

Que no és tan així.

D'una altra dada interessantíssima.

L'equipment de l'INEM als Estats Units.

Van fer un survey, o sigui, aquesta,

tot i que s'estima que entre un 15%

dels llocs de treball als Estats Units,

el de gent ja treballa en empreses

on tenen l'interès artificial molt incorporada,

no allò una cosa circumstancial,

sinó el seu dia a dia.

Tot i que aquest percentatge és força elevat,

són moltes empreses del 15%,

diu que encara no hem vist cap creixement en productivitat.

De vegades tenim unes coses

suposadament assumides i certes,

i resulta que fan estudis seriosos,

gent economista de prestigi,

i en aquestes l'INEM fa estadístiques,

i resulta que

no transpua tot això, no és realment.

Com de vegades com la realitat

ens posa davant del mirall

i dius, ostres, aquí estàvem equivocadíssims.

I ara podria especular

què passarà amb el deseny artificial,

si totes aquestes prediccions no impacten el treball

i no sé quantes coses més,

a veure fins a quin punt es compliran.

Jo penso que s'acabaran comprant,

però per mi és la velocitat, el més important.

Segons sembla, la cosa serà molt lenta,

pel que sembla.

Aquestes prediccions són molt lentes, aquesta frase.

Els ordinadors són a tot arreu menys l'economia.

Robert Solow, sembla que sempre ha minovat l'economia.

Mira, seguint amb aquesta línia i baixant el discurs,

jo, i una mica amb això que feies referència a tu,

que és parlar tu, Albert, també,

el que puc fer, que abans no podia fer,

i el que també feies referència al principi,

més d'eines que no pas d'intel·ligències

que ens sospitaran la nostra.

Això són eines que la gent que fem feines cognitives,

tots els que som aquí, ens pot ampliar,

ens pot ajudar a obrir, a explorar,

a equivocar-nos més ràpid, si tu vols,

si vull fer deu proves d'una portada de Photoshop

de deu estils diferents, això segurament no ho podria assumir.

Ara bé, si les farem intel·ligències artificials molt ràpid

i després les acaba un home o aquell home agafa aquella indicació

i continua a partir d'ell en aquell estil, això és fantàstic.

O sigui, jo ho veig com una eina que ens ajuda

a equivocar-nos de manera molt més eficient.

Tal com estem ara.

És bona aquesta frase, me l'apunto.

Jo agafo la teva de l'estupidesa natural sempre.

Fem canvi de cròmodes.

Això que deia l'Albert, què puc fer que no podria fer?

I baixant tu i centrant-nos en els casos d'ús o el vostre entorn.

Redaccions, a nivell de redacció, a nivell de documentació,

a nivell d'exploració, a nivell d'equivocar-se de manera més eficient,

a nivell de grafisme, a nivell de decidir una portada,

de veure influències.

Com ho podem fer?

El Barth, a diferència del xat GPT,

la gran diferència és que és de Google.

Vol dir que el farem servir tots sí o sí.

La democratització vindrà amb calçador, encara que no la vulguis.

I l'altra gran diferència és que està connectat a la web.

Està connectat a internet.

Com que això va fer la setmana passada,

els de xat GPT han alliberat el plugin de connexió a la web per tothom.

I ara el xat GPT també ho fa.

Com ho podeu fer? Podeu fer cerques molt potents.

Podeu crear dades de la influència

de la revolució industrial de la primera onada

en el PIB de Catalunya o en la creació

de petites i mitjanes empreses de Catalunya.

Si aquestes dades hi són a la web o bé a les dades d'entrenament,

et comença a fer un redactat, et comença a donar indicacions

de ones d'investigar coses que amb cerques de Google...

Jo dono referències perquè vull comprovar que no comença a inventar coses.

Quan vaig començar la revolució industrial em va dir

que l'Exposició Universal de Barcelona havia viscut el 1878.

I aquesta perquè la sabia. Si no, me la col·le.

Jo estic mort segons xat GPT. Tu estàs mort.

S'ha complert la profecia.

De moment encara no, oi?

Un col·lega australià em va enviar un mail fa 3 setmanes.

Em sap greu.

Em va posar el meu nom a xat GPT,

i em va sortir...

I anava a tota una història de noms,

i a mi, amb el meu nom, sortia cada nom, una petita bio,

i deia que havia mort jo.

I em diu...

Clar, de poca estona tu no.

I va dir... A veure, va dubtar una mica,

però em va enviar un mail per si era de cas.

No, no, tranquil, tranquil.

Però sí, més o menys, perdona això.

Everything is ok. Are you ok?

Això ve molt a tothom, per això que diem sempre,

de no treure l'humà de l'equació.

La gran paradoxa d'aquests sistemes generatius és que només podem estar segurs

d'allò que ja sabem.

Perquè, esclar, si tu no saps que tu estàs viu,

potser estic mort.

Clar, si jo li pregunto coses sobre biologia molecular,

perquè el resultat és molt ben semblant,

a mi m'ho colarà tot.

Si li pregunto coses del meu negociat, potser no me'n col·le tant.

Llavors, ja ha avançat això,

que no podem treure mai els humans de l'equació,

però sí que voldria centrar-nos en les redaccions,

en els mitjans, en la publicació al català.

Crec que aquests llenguatges, grans models de llenguatges,

entenguin tots els idiomes de sortida.

I si ja parlem català i som el treballador corcó del món,

doncs no, ja funcionem català.

I funcionem llengües, fins i tot, molt més minoritàries que el català

i que no tenen una tradició escrita a internet.

Curiosíssim, i ells mateixos ni s'ho expliquen.

En tot cas, mirant aquestes parts sortides,

aquestes intel·ligències artificials, siguin generatives, siguin simbòliques,

com poden ajudar a automatitzar processos, a obrir nous mercats,

a treballar de manera més productiva, a equivocar-se més ràpid

amb la capacitat d'exportar. Agafeu, tireu.

Albert.

Hem parlat de VAR, i fins ara Google

al final no deixava de ser un indexador de pàgines web

en el qual necessitaven cerces i et mostraven coses.

Cuidaven molt la font-origen, és a dir,

ells no es ficaven a dins de la font-origen.

Jo et genero tràfic, soc un generador de tràfic.

Jo crec que amb aquest tipus de tecnologies en què volen començar

a generar-te pàgines web, volen donar-te la informació abans d'accedir-la,

haurien d'anar amb compte, perquè en el sentit de...

Si tu ja no tens, si tu ja no t'estan generant tràfic,

perquè la resposta te l'estic obtenint darrere de la teva web

i donar-te-la, qui farà noves webs perquè no m'entraran?

Si no fan noves webs, què estic indexant, al final?

I quin sentit tinc jo a Google com a buscador?

Per tant, crec que aquesta voluntat de cuidar la font-origen

per molt que et donin una cerca més cognitiva del que t'estan donant ara

o de trobar paraules concretes, si ara volen fer aquest pas

de fer cerca per context, que vagin amb compte,

a l'hora de no perdre l'entendre que la informació que estan tractant

te la genera algú perquè li generis tràfic.

Jo crec que és important que hauríem de donar-ho en compte,

més enllà que jo crec que el potencial de fer cerca és més intel·ligent

o, al final, tota aquesta tecnologia com s'està aplicant ara

va orientada a dos branques principals, una és la personalització

i l'altra és la immediatesa. És a dir, que trobis les coses ràpid

i que el teu producte estigui molt enfocat al que t'interessa.

Això seria una primera reflexió sobre el de BART.

En segon lloc, com aquesta interés artificial pot aplicar en casos

en l'àmbit més de mitjans o de revistes?

Poden fer coses que són molt interessants de cara a l'actor,

de cara a l'usari final. Per exemple, generar automàticament

un podcast de 3 minuts personalitzat per l'acte en funció dels seus interessos,

fer un resum del que més li pot interessar aquell dia,

generar un escrit i fer-te un podcast de 3 minuts

en base al contingut publicat.

En base al contingut publicat propi de la revista al mitjà

o no en base al fons d'informació externa.

S'ha de separar el que és el xat GPT del que és la tecnologia de GPT

d'aquella part darrere. El xat GPT al final és una tecnologia

a la qual li han carregat fons no refinal·les i per això et donen

resultats que molts cops no són fiables. Però la tecnologia que hi ha al darrere

de l'algolítmica GPT, els large language models,

aplicat a la informació de cada revista o de cada mitjà,

al final tens un control molt millor de la fiabilitat o de la rigorositat

de la informació que estàs posant perquè només poses la teva.

Inclus abans ho comentaves, el xat GPT té una visió autocompleent.

Tu preguntes una cosa, que ell la sap a mitges

i te la tracta d'una manera que sembla que és fiable.

Si tu només fiques informació teva i li expliques la tecnologia,

el que no saps no ho saps, no t'inventis...

El problema és que no sap callar.

Sempre ha de generar algo, sempre.

Quan no saps, inventa.

No està programat perquè pugui callar.

És que sembla fàcil però és molt difícil programar perquè calli.

Perquè el concepte de l'arquitectura és completament diferent.

Sempre ha de generar. I aquest és un problema.

No, no, no, no preocupis.

Nosaltres, a nivell de casos d'ús que podem estar implementant més

en situacions reals i d'empreses amb informació seva,

sí que cuidem molt la part aquesta de que la informació

és fiable i que només treballi sobre la informació que és fiable.

Hi ha una expressió que és una mica escatològica,

però si entra cosa no refinada, sortirà cosa no refinada.

Si entra informació refinada, és probable que surti informació

refinada sempre i quan no te generi coses noves.

Però dins del que estava comentant, doncs això...

He perdut una mica el fil ara.

No, el podcast de 3 minuts.

Això, des de crear podcasts de 3 minuts a poder habilitar...

I després ens preocuparem per la desinformació

que ens arriba pel xat de PT, però bueno, som al davant d'avui.

Crec que és molt important compartir que la visió

que m'agradaria portar a la taula té més a veure

amb l'impacte social, és a dir, no només a nivell de les conseqüències

i a nivell de desigualtats, sinó també fer una petita reflexió

sobre com ens relacionem amb la innovació tecnològica.

La de les intel·ligències artificials, gràcies per parlar-ne en plural

perquè crec que és important que posem aquest plural

d'habilitats polítiques del que podria ser,

i sobretot com construïm l'imaginari al voltant d'això.

Reprenc també aquesta idea d'ADN, d'habilitat sense comprensió,

perquè, per exemple, un tema que ens preocupa molt

des de l'àmbit de societat digital i dels impactes

justament és l'acompanyament digital de les criatures i d'adolescents,

on també hi ha habilitats sense comprensió.

És a dir, totes aquestes famílies que estan paralitzades,

és a dir, és que no puc educar digitalment a la meva criatura

perquè en sap més que jo. Jo sempre poso el mateix exemple.

Una cosa és saber apretar l'interruptor, el botó,

l'altra cosa és entendre que al darrere hi ha un circuit elèctric

i com funciona l'electricitat, i crec que és una metàfora

que ens funciona bastant bé això, i no cal anar-nos

en l'àmbit tecnològic, podem estar en l'àmbit pedagògic

o educacional a les famílies.

Per tant, jo crec que un dels temes que ens preocupa justament

és aquesta capacitat d'acompanyar en què altres comprenguin

aquesta educació de l'esperit crític.

Llavors, el que volia aportar en relació

com ens situem respecte a la innovació,

m'agradaria dir-vos que des de la sociologia

una de les teories que hi ha és que relacionar-te

de forma positiva amb la innovació és una qüestió de classe.

I m'explico. És a dir, quan tu tens capacitat

d'entendre aquesta innovació, de seguir-la,

de seguir-la a la xarxa, és a dir, potser tu no ho saps,

però tens el telèfon de qui saps. Tenim el telèfon del Ramon.

Fantàstic. Tenim un dubte, truquem al Ramon o l'Alberto

o qualsevol altre especialista.

És un tema de classe en el sentit que si tu tens les condicions

per descodificar i per tenir autonomia

respecte a aquesta innovació, estaràs en millor posició

per tenir esperança en aquesta.

En canvi, si tu et consideres que pot ser part afectada

a la xarxa, no ho entens. I, a més, el que es desperta

és, òbviament, la por, és l'amenaça, que no vol dir

que hi hagi gent amb molts recursos i molta capacitat

que també tingui por, perquè moltes vegades allò que els extrems

es toquen en sociologia també passa.

O quan mirem com afecta qualsevol canvi

en diferents classes, doncs és això.

Poso un exemple més recent. XATGPT, ara seré molt bruta parlant,

però XATGPT és democràtic, entre moltes cometes.

Pràcticament a tots els països, excepte alguns que l'han cancel·lat,

hem pogut jugar.

En canvi, bar de Google, quanta gent ha jugat en bar de Google

aquí a la sala? Podeu aixecar mans?

Tres? Teniu VPN?

Perquè sense VPN no s'hi pot jugar.

I ens en anem de l'intelligent artificial

a la geopolítica, que també és un tema de classe.

Què ha passat aquí?

Hem tingut prudència de dir, abans de fer el roll out,

abans d'obrir-ho a Europa, esperem-nos a veure,

perquè hi ha una regulació d'intell·ligència artificial

que està venint. En principi, l'hem de veure aprovada

just abans de l'estiu, ja que sempre, quan parlem d'innovació,

sembla que innovació i regulació són binomis que han d'anar.

Hauríem de veure quantes vegades apareix el terme innovació

i el terme regulació a continuació,

quan parlem de reptes i desafiaments

de la tecnologia. Aquí hi ha hagut aquest principi de prudència.

Posava aquest exemple de dir, si tu no saps que és una VPN,

doncs ja estàs un pas més lluny de bar.

Primer, t'ha d'arribar que ja està disponible.

Segon, has de tenir una VPN, has de saber entrar,

l'has de poder pagar, però la principal barrera

no és econòmica. De fet, l'últim informe de la GSMAA,

aquesta associació d'enginyers,

diu, en el darrer informe que va publicar

i que en el darrer mobile tenia tot un passadís, una passarel·la,

es titulava The Usage Gap.

Perquè quan parlem de bretxa digital i bretxa cultural

en termes digitals,

no estem parlant de la dificultat d'accedir als dispositius

o a la connectivitat, o a una connectivitat de qualitat,

perquè ell diu, la informa diu,

45% del món encara està desconnectat,

però 90% del territori està cobert amb connectivitat.

Llavors, quines són les barreres que ens separen

d'aquesta possibilitat de jugar amb la tecnologia,

de jugar amb el xat GPT o de poder informar-nos

de què són les intel·ligències artificials?

Un és el cost econòmic d'accedir a això,

en països sobretot d'ingressos baixos i mitjans.

Però després hi ha directament les capacitats digitals

i això connecta directament amb l'autonomia.

Si barregem aquesta teoria,

aquesta mirada de classe amb els viajos cognitius,

que aquí a la sala tothom jo crec que més o menys els coneix,

tenim un còctel bastant interessant.

Per què?

Perquè els viajos cognitius sabeu que és una forma

de simplificar el nostre entorn per prendre decisions

de supervivència.

Això és un mecanisme de supervivència, insisteixo,

que ens ha ajudat a arribar a qui som avui,

sobre intel·ligències artificials.

Però també alhora és una simplificació del món

que, a més a més, són automatismes que ens són difícils de superar.

Un que coneixeu molt bé segur és el viatge de confirmació.

Quan jo llegeixo un titular que em confirma el que jo ja penso,

que bé, estic tranquil·la perquè em confirma,

em resulta familiar i, per tant, no m'he de revisar.

Quan hi ha una notícia o un titular o una informació

que em contradiu, això em posa un repte.

L'esperit crític comença amb allò que estem en desacord,

no amb allò que estem en acord.

Un altre dels viajos cognitius també és la por davant de la incertesa,

la defensió o allò que és desconegut com a amenaça,

perquè això ens ha ajudat a sobreviure com a espècie.

Crec que hem recorregut bastant camí,

almenys en aquest racó del planeta, com per dival.

Podem identificar quins són els viajos cognitius?

Crec que no és eficient ni necessari que els eliminem,

que els identifiquem i que treballem sobretot els prejudicis

que es construeixen sobre aquests.

Dit això, us poso un altre exemple

de per què entendre i relacionar-se amb la autonomia

amb aquests conceptes o amb la innovació

té a veure amb la classe.

Té a veure també amb com d'atrevir d'ets

a l'hora de provar una nova tecnologia.

Tenim informes que ens diuen que hi ha un viatge de gènere en això.

De fet, ens hi estem trobant. L'altre dia parlàvem

amb un grup d'emprenedores digitals i ho comparàvem

amb qui ens feien de xat GPT, elles i altres emprenedors digitals

que no eren dones, i resulta que la forma d'aproximar-se

era diferent. Per tant, els viajos, que entenc que després hi entrarem,

no només venen per la base de dades

que nodreix aquests no sé quants milers de milions de paràmetres,

sinó que també ve de com l'estem entrenant

en el moment que ho fem servir.

Per tant, crec que hi ha un element sociològic importantíssim

que hem de tenir en compte a l'hora de quan parlem això.

I com construïm l'imaginari.

Hi ha un informe de la Fede.cat

que ens compartia l'altre dia per Twitter just abans de la sessió

on és superimportant dues coses, jo crec que remarca allò.

Per exemple, una és quines són les fonts que estem fent servir

per escriure a nivell de mitjans sobre intel·ligència artificial

i un 30% de les fonts provenen de la mateixa indústria.

Clar, la indústria, òbviament, ens explicarà les bondats.

És el seu paper.

I en canvi, l'acadèmia era un 25%.

I després, quan te n'anaves a la societat civil

o fins i tot a la part institucional, governs i demés,

és molt irrisòria. Per tant, d'aquí estem agafant les cites

i d'aquí estem agafant les referències

quan parlem d'intel·ligència artificial.

Llavors, això també... Acabo, sí.

Jo crec que tot això són exemples de com tot això

pot caure en cascada després a nivell de desigualtats.

Em guardo una anècdota sobre com Japó relaciona diferent

amb la innovació per després.

Molt bé, molt bé. Gràcies, també, perquè han sortit coses noves.

Aquests biaixos cognitius que tenim, els biaixos heretats de les dades,

si els sistemes aquests repeteixen allò que han après

o han generat nosaltres, i nosaltres som una societat

que és masclista, sexista i homòfoba,

allò, reproduint aquests estereotips, és més, els ampliarà

per la gran capacitat que té de generar continguts

o que tenim de generar-hi continguts.

Aquesta barrera del coneixement crec que és molt interessant

i crec que aquesta barrera, aquesta bretxa de classe,

els que podem accedir, tots els d'aquí que podem accedir,

i amb els biaixos hi ha una cosa molt interessant

que és el biaix de la negativitat,

que és el que ens fa que sempre ens impactin més

i dediquem més temps a les notícies negatives.

Per això totes les iniciatives de publicacions de notícies positives

no van enlloc, perquè nosaltres anem a buscar...

I les falsedats també es propaguen deu vegades més ràpidament

que les veritats. Exacte. A la resta de science

hi havia un estudi que analitzava la difusió.

Això volia enllaçar amb el discurs de l'interès artificial.

I ara trobem d'aquests titulars tan cridaners

del Harari, de què ens esclavitzarà i de què...

A veure, sí que això és molt interessant,

i ho hem vist a les pel·lícules, i 2001 ha creat un imaginari,

i Terminators i coses així, però això és Hollywood.

Jo crec que aquest discurs que ens sentíem amb el Ramon,

això que dèiem de l'Acadèmia, que li fem poc cas,

i anem molt al Silicon Valley i als gurús de les dades,

no el sentim normalment.

I si algú s'ha sorprès d'aquest discurs del Ramon

o ha trobat coses noves, crec que és molt interessant.

I amb això que parlaves de l'ABPN i del BART,

i que el xat GPT ha democratitzat l'accés, clar,

si tu poses una de les tecnologies digitals més avançades que tenim

a l'abast d'un xat, és fantàstic, tothom hi pot accedir.

I allà som amb l'Albert i la seva feina a OmniOS.

Vosaltres teniu 4 anys ja, no?, l'empresa.

I el panorama de 4 anys, amb ara, s'ha girat com un mitjó.

Quan l'Albert havia d'anar a les grans empreses a vendre,

diu, escolta, és que això podeu utilitzar els vostres processos

amb intel·ligència artificial o podeu extraure molta més informació

de dades que ja teniu, que no sabeu ni com les teniu,

les teniu desorganitzades, i podeu treure molt suc,

que m'imagino que és el cas de totes les redaccions que hi ha aquí,

perquè em conec algunes, i és un problema comú.

Se n'havia d'anar a Marvin Minsky, com ha començat el Ramon,

i explicar tot el que era la intel·ligència artificial,

els Transformers i tot això.

Ara no, ara és al revés. Explica'ns una mica

el camí aquest des de OmniOS, una mica la visió de l'empresa,

de la petita empresa, i de com ha canviat tot això.

En primer lloc, moltes gràcies per estar aquí.

És un plaer i un honor estar compartint taula

amb 3 persones d'aquest nivell.

Llueu una mica amb el que comentaves.

Nosaltres naixem fa 4 anys

i hi havia una oportunitat molt gran.

El 2017, Google publica un paper, que es deia Transformers,

on per primera vegada es podia interpretar

la possibilitat que faci la mateixa interacció

amb les notícies o les revistes que publiqueu,

que ara mateix fan amb les fonts externes no refinades,

i que pugui fer preguntes obertes, que obtingui respostes

a preguntes obertes sobre el contingut vostre,

des de donar un suport al redactor per creuar-li

un article nou que ha de tenir situacions històriques

sense que ell es llegeixi a la cerca.

I, sobretot, jo veig molt un tema d'on pot ser una eficiència

des de l'optimització del temps que perdem buscant coses

que ara mateix són inaccessibles o complicades de trobar.

Crec que la capacitat aquesta de no destinar temps

a una tasca, que al final és una pèrdua de temps,

és buscar el que necessites per fer alguna cosa,

és suprimir aquesta part de buscar el que necessito per fer alguna cosa

i fer-ho. Crec que és la capacitat de poder-ho fer

més enllà d'altres serveis que es puguin muntar

per millorar el servei que se li dona al lector

o crear una nova experiència digital amb tecnologies molt puntes

que no necessitin gaire mans per poder-ho fer

o de poder fer aquesta personalització d'un podcast a mi

a quant tardarà dia, si volguéssim fer un podcast a mi

per a cada lector. És algo inviable, però això sí que t'ho permet.

Et permet crear aquest tipus d'interaccions.

Jo crec que d'aquí n'hi ha diversos i se'n poden parlar

molts més. I segur que vosaltres, en tenent el potencial,

us n'han vingut molts més, que coneixeu molt més el que fa el dia a dia.

Després en veurem algun d'aquests casos.

Jo afegiria potser

una cosa més pro-psychic, tan tecnològica,

que és vèncer la por al llenç en blanc, per exemple,

o sigui que et doni un punt de partida a partir del qual tu crear.

Aquí hi ha tot un document sobre com incorporar

aquest tipus de solucions en el món de l'educació

i dibuixen com 25 escenaris possibles

que no passen perquè l'alumnat deixi de pensar.

El contrari és, per exemple,

per proposar escenaris alternatius, per fer...

amb el tema de regenerar respostes,

pensar alternatives, trencar el llenç en blanc,

síntesi de documents, a partir dels quals el que dius tu

és, en lloc de llegir-te tota la font sencera,

de prendre decisions i això.

Per exemple, l'altre dia parlàvem amb gent

que es dedica més a l'atenció al client,

però penso en les vostres redaccions, per exemple,

que segurament teniu les bústies de persones lectores col·lapsades

i que de vegades no podeu donar la base.

Potser ho podeu atendre perfectament.

Però en cas que algun dia tinguéssiu un repunt

de demandes, de consultes i demés,

si no, donar una resposta més ràpida.

Per exemple, ells posaven l'exemple de dir

que si fas servir això per fer-li recomanacions al client,

que era el cas que m'explicaven, és un problema

perquè potser xatge.pt comença a parlar de la competència.

Això seria un problema.

Però, en canvi, per la part de digerir la informació que ens arriba

i, a partir d'aquí, nosaltres prendre la decisió

de quin podcast li generem,

això és interessant. I això, i la cerca aquesta transmèdia

de la pròpia maroteca, jo crec que això és un...

Hi ha un potencial molt gran.

Hi ha aquesta visió de com l'onada marquetiniana

l'ha absorbit tot un únic player, de primeres,

que ha sigut xatge.pt, al final associar amb la IA autogenativa

al xatge.pt entenent no la tecnologia, sinó el conjunt,

que és informació no refinada, tractada de respostes que van bé,

respostes que van malament, tasques que pots automatitzar,

i el que jo recomanaria, i això és obert,

és que ningú comenci a pujar informació confidencial allà.

És a dir, perquè d'alguna manera allò, avui s'explica

que la informació que tu poses allà s'utilitza per entrenar models

i potser estàs ficant un document confidencial

i algú des d'Itàlia està fent una pregunta

i la resposta que li estan donant és a partir del document confidencial.

Per tant, si algú vol explorar aquest tipus de tecnologies

dins de les seves reaccions o dins del seu àmbit temàtic,

cal parlar del consultatge GPD i ficar-lo amb la seva informació.

Aquí ja treus completament el viatge que puguin venir de fons

no refinats, etc. Però tens la mateixa interacció.

Maroteca, generació de síntesi, generació de podcast automàtics,

tenir un control sobre el que entra i el que surt perquè no hi hagi

refinament, això és per fer. Albert, etiquetatge automàtic de la informació.

Etiquetatge automàtic. És un problema increïble.

L'exposició combinatòria de l'etiquetatge de la informació,

ho sabeu tots, és un problema.

Tots els informatges són un Ívoc i amb ontologies i com ve.

Això en parlarem.

Us tiro l'última pregunta,

que és la del títol de la jornada, del cicle de jornades,

aquest APPEC 2063. Com sirem quan siguem grans?

D'aquí 40 anys, quan sortim ja tots al xarge PT

i en diguin que ja no hi som.

Em va agradar molt, des de l'APPEC,

l'Helena i el Germà en van proposar aquest cicle,

perquè és un títol optimista de MENA.

Jo que els conec ho són, són optimistes.

I m'agradaria que féssim també un exercici

de bola de vidre i d'imaginar-nos

com seran les publicacions periòdiques

o la publicació que hem tingut d'aquí 40 anys.

Si me'l feu d'aquí quatre ja em serveix,

i si em feu d'aquí quatre mesos també, perquè ja entenc.

Però és igual, la tendència. No cal que fem futurologia,

després explicarem alguna cosa d'aquest vídeo,

el que li farem a aquest vídeo, perquè el podeu gaudir.

Qui vulgui? D'aquí 40 anys? D'aquí quatre?

D'aquí quatre mesos on us vulgueu posar?

Jo puc dir, de la meva opinió,

d'on estarà l'intervenció judicial d'aquí quatre mesos.

Potser un parell d'anys o tres,

però més fins i tot no m'atreveixo,

perquè això s'està movent en una velocitat brutal.

Les altres, les que estem en el camp, en hem perdut.

Cada dia surt alguna cosa nova amb unes sigles noves.

Hi ha un fotimer de sigles que ja no ens aclarem.

Has d'arriscar a veure què hi ha al darrere, realment.

Abans ho he apuntat una mica.

Jo penso que aquesta,

la tecnologia més de base que hi ha al darrere,

que és aquesta de completar,

que està basada en avaluar,

en avaluar les probabilitats

de què és el que continuarà,

d'una altra seqüència, en el cas del text,

en el cas d'una seqüència de paraules o de frases,

completar-ho amb el que vindrà després.

Jo crec que això, inherentment,

intrínsecament té un límit,

que el veig claríssim,

que no pot anar gaire més enllà del que ha anat ja.

El GPT-5 diu que tindrà, ja no sé què,

quants trilions de paràmetres.

Els paràmetres aquests,

tothom parla de paràmetres i ningú no veia clar de què són.

Suposo que menys o menys sabeu que al darrere hi ha

el que es diu xarxes neuronals artificials,

que intenten de manera molt grullera

i inspirats en les xarxes biològiques,

en les neurones del cervell.

El nombre de connexions que hi ha, bàsicament, és això.

Cada connexió té un pes, que és un valor,

és un número real, un pes, un número baix, una quantitat.

El número de paràmetres

ve a ser més o menys,

perquè fan una mica el número de connexions,

a dir, la mida, el tamaig, la grandària,

d'aquestes enormes xarxes neuronals artificials.

D'acord? Bueno...

Hi ha una pregunta que es pot dir de mort,

de vetre, és a dir, com més millor?

Això era una mica el que he dit abans de les propietats emergents.

Sí que és cert que, de moment,

sembla que hi ha una escalada, però quan caluda,

era un miratge a allò de l'emergència,

però, amb evident-nos,

el que sí queda clar és que hi ha un progrés

quant a la seva performance,

a les seves capacitats,

que és molt lineal, molt lineal, respecte a la mida.

Sí que sembla, pot ser mida del model,

o sigui, això, el número de paràmetres,

pot ser la mida de la quantitat de dades,

les dades que es fan per a l'entrenament.

Si hi ha dues, més d'una variable, podem variar la mida,

podem ampliar la vida en dues dimensions com a mínim,

la quantitat de dades que fem servir, textos, etcètera,

que fem servir per a entrenar-ho.

Qualsevol de les dues, es veu, una té més influència que l'altra,

en segons quines circumstàncies, això és una mica tècnic,

hi ha articles quan ha estudiat i això,

però sí que sembla que hi ha aquest progrés.

De moment, és sostingut.

Serà sostenible indefinidament? No crec.

Jo penso que aquí, aquesta recta que va pujant,

aquesta funció lineal que va pujant,

farà així bastant aviat, bastant aviat,

i llavors s'haurà de veure i continuarà,

continuarà generant, inventant coses,

mentre, almenys que no ho híbridem, no fem híbrids,

entre aquesta intel·ligència actual generativa

que treballa en base a aquesta cosa tan senzilla

de predir el que ve després,

a més que no ho completem

i completem amb verdader coneixement,

no només dades, sinó i coneixement.

Comencem a posar ontologies,

comencem a posar coneixements sobre com funciona el món,

coneixements de sentit comú.

Hi ha una feina aquí d'ajuntar el que se'n diu

que és intel·ligència artificial basada massivament en dades

i en anàlisi de grans quantitats de dades

en una intel·ligència artificial més clàssica de fa més anys

en conceptes, el darrere el que hi ha és lògica i matemàtica,

hi ha processament de símbols i processament de coneixement,

no de dades,

no de dades crues i brutes,

sinó dades ja elaborades i filtrades,

que són ja coneixement.

Això permetrà afegir verdaderament la capacitat

de raonament en aquestes futures intel·ligències artificials

que ara,

ja que diuen que són capaces de raonar,

però és un raonament molt superficial i molt limitat.

Per tant, per a mi, el futur vindrà a millorar tot el que tenim,

afegint coneixement

i afegint el que se'n diu,

en dia amb l'interès artificial, fer arquitectures cognitives.

Això sona una mica estrany i ho entenc,

és una mica xiro, però una arquitectura cognitiva

és com tota arquitectura que posa elements en contacte

i composa elements d'una manera adequada,

però en un edifici que compusem, totxos,

però d'una manera adequada i fem meravelles com aquesta torre

o com l'escala família.

Això va ser el que anava a dir, això, no?

Que el que aconseguirem és que hi hagi arquitectures cognitives

que integrin l'aprenentatge basat en dades,

l'aprenentatge basat en coneixements més elaborats,

no les dades crues,

i capacitat de raonament, capacitat de planificació,

és a dir, una sèrie de característiques

que les interesses humanes tenim, que som capaços de fer,

capacitat també de predir

les conseqüències de les meves decisions i les meves accions.

Aquí hi ha tot un camp molt interessant

encara de pura recerca en disseny artificial

que veurem que en els propers anys ens ensenyarà un corporant.

Jo penso que d'aquí, potser d'aquí cinc anys,

hi haurà arquitectures d'aquestes híbrides

que agafaran l'humor de l'incens artificial

generatiu actual basada només en processar grans quantitats de dades

i buscar patrons en aquestes dades.

Combinarem amb tècniques que ja treballaven

fa 40 anys en incens artificial, creieu-me o més,

que estan basades més en el processament

no només de dades, sinó de coneixements

ja elaborats i comprobats.

Com anirà per aquí? Han quedat 4 anys?

Amb 4 anys podíem tenir resultats interessants

perquè hi ha gent molt potent treballant-hi.

Perquè si arribem a 40, a veure si arribem als 73...

Jo, a 40 anys, impossible.

Impossible. Potser ens ha enterrat a tots ja.

El xat GPT, com a mínim.

Però jo volia fer una reflexió més

d'aquesta visió...

No tan a la secció, sinó a persones.

En l'època que vivim, cada cop els periodistes d'obsolescència

redueixen més, el que abans tardava 10 anys en passar,

ara passen un any, mig any i dos mesos.

Tot va molt més ràpid.

Si ens centrem en la part de persones,

ja hem viscut que han vist molt forts l'aparició d'internet,

l'aparició del mòbil...

Això és culpa meva. Un segon.

Des del punt de vista de la...

Redueixen molt més els termins

en què les coses van succeint, per tant,

i han viscut canvis abans.

Internet, el mòbil... Era inimaginable que estiguessin

parlant amb algú al Japó simultani.

Són canvis que a diferents sectors han anat afectant menys o menys,

però si anem a l'espai sector i a l'espai persona,

jo crec que vivim en una època en què el que és imprescindible

és la formació continuada.

Ja no serveix el viure dels coneixements que fa 30 anys tenia,

perquè les coses passen molt més ràpid.

Has d'estar constantment intentant aprofitar les eines que t'estan donant

per passar a ser més útil o més aficionat a la teva feina

i perquè lligo amb una altra fase,

que crec que és la realitat del que anem ara,

el concepte del contracte indefinit desapareixerà

i crec que hem d'aconseguir ser indefiniment contractables.

I això passa 100% per aquesta formació continuada

d'estar el dia constantment

de quin tipus de tecnologies apareixen

per poder-les incorporar en el dia a dia

i intentar reinventar sectors, o intentar reinventar tasques

i fer-les de la millor forma possible abans que el de costat.

Aquest és l'avent, jugar amb la variable temps,

hi ha tecnologies que apareixen i se'n van.

Per exemple, el blockchain, fa cinc anys tothom parlava de blockchain,

de criptomonedes, d'alguna manera, ara ja ha baixat

en favor de l'intent artificial. Aquesta tecnologia ha arribat per quedar-se.

És a dir, unes tecnologies que permeten

eficiència a processos o a mantenir ingressos

d'alguna manera amb més o menys performance, com explicaves abans,

han arribat per quedar-se, per tant, la feina que s'ha de fer

és formar-se, aprendre'n, intentar-la incorporar-la,

i per tant, del que l'entorn va fent,

per ser més competitiu.

Mai desapareixerà la informació, mai desapareixerà el coneixement,

mai desapareix.

Si em permets una dada que hi ha aquí en l'economics,

aquí diu que els 60% dels llocs de treball

que existeixen a Gaudí i a Amèrica,

60% no existien al 1940.

Diu que continuament s'estan afegint,

des de fa 5 anys,

els censos de llocs de treball,

la llista d'ocupacions,

s'ha afegit fa 5 anys, solar, fotovoltaic i electric,

electricista en el tema de fotovoltaic.

És una cosa molt recent.

La gent s'adapta.

Fins i tot no té gaire a veure amb la tecnologia artificial,

però sí amb la tecnologia, perquè aquest article és més genèric.

D'aquí a 40 anys, imagina't,

no tenim ni més ni mínima idea de com serà el món,

de quins llocs de treball hi haurà.

Tenim aquest exemple que fa l'any 40,

ara el 60% del que hi ha ara no existeix,

l'any 40, imagina't.

De llocs de treball, ocupacions...

Si hi ha una mica de finançament a les revistes,

estem tots d'acord.

El que dieu de talent digital,

tu deies que la gent s'adapta, hi haurà feina nova...

A dia d'avui tenim dades d'això,

perquè tenim un programa junt amb la Mobile World Capital,

que és Barcelona Digital Talent,

i cada any es fa un informe sobre la situació del talent digital.

A data d'avui a Barcelona, 30% de les vacances laborals no s'omplen,

perquè hi ha un gap de talent impressionant.

Això em porta al que deies tu, Albert, d'aquesta formació contínua,

que és l'empleabilitat.

Jo crec que això és importantíssim.

Però com que la bola de vidre no l'he portat,

em permet fer un somni en lloc d'un paticini.

És a dir, cap on m'agradaria que anéssim en els propers 40 anys?

No sé quan hi arribarem, però...

És a dir, i aquí incorporo l'anècdota que us volia dir del Japó,

on jo crec que és important,

perquè fem un exercici de revisió cultural,

però la ciència-ficció ens ha fet molt mal a l'hora de pensar

com ens relacionem amb la tecnologia.

Perquè sempre ha vingut o per matar-nos, o per aniquilar-nos,

o per governar-nos.

És a dir, ens queda com...

Quedem esclavitzats per la tecnologia.

Però si pensem en la tecnologia com a assistents,

i això a Japó en saben moltíssim, de robòtica assistencial,

i és un repte que nosaltres també tindrem,

també estaria bé.

Allà no es discuteixen si el robot farà mal a la persona gran o no.

És que és la solució que han trobat.

I de fet, tenen tot un programa de recerca

i de línies d'innovació a nivell país,

que són els Moonshot Research and Development Programme.

I hi ha un objectiu que és coexistència de robots

i intel·ligència artificial amb persones.

Fixeu-vos que ja és coexistència, no és competència,

i potser podríem inspirar-nos d'alguna manera de la japonesa.

Si pensem en aquestes solucions basades en intel·ligències artificials

com a assistents, i posat en el prisma

que la informació és bàsica i que necessitem esperit crític

i que és difícil educar tothom, jo faria que les intel·ligències artificials

i a través dels mitjans de comunicació, revistes, publicacions, etc.

fossin unes aliades per a l'exercici de la tolerància.

I m'explico.

No sé quantes capçaleres diferents llegiu a la setmana,

seran diverses, però seran segurament menys

de les que ens podríem arribar a llegir

si, per exemple, les intel·ligències artificials diguessin

que aquesta setmana has llegit massa d'aquest color.

Per què no et llegeixes aquest altre article sobre aquest fet?

O per què no llegeixes també què escriuen a quin altre país?

Que ens proposés alternatives d'altres visions sobre els temes.

I traduït al català. Per suposat.

Per aquesta bretxa cultural i lingüística que és importantíssima.

Per tant, imagineu-vos.

I crec que aquest exercici de tolerància a nivell informatiu

ens ajudaria a fomentar la cohesió social,

que seria una forma de combatre, és a dir,

si la desinformació és difícil d'eliminar-la 100%

perquè sempre ha existit, i crec que d'alguna manera o altra

sempre existirà, com a mínim, no serviria per alentar les pors

i, per tant, seria també una forma de prevenció contra els populismes.

És a dir, al final, jo crec que això, si la posem

a costar altres narratives sobre el món, altres mirades,

jo crec que ens ajudarà a ser molt més tolerants.

El fet que siguin animistes al Japó ajuda molt, eh?

Exacte.

Això és una diferència molt fonamental amb la nostra cultura.

Per tant, sí que ens hem de poder mirar com una...

Intentar imitar o atremolir, que ens inspiri,

però hem d'anar molt al tanto perquè estem parlant

d'una cultura molt, molt diferent.

Però és difícil la traducció, digue-s'ho.

Absolutament, i hi ha una decodificació cultural

que caldria fer, però us imagineu...

Una adaptació, almenys.

Sí, ho podem traduir a la nostra manera, però per veure

un model alternatiu que no és només aquest joc de suma zero,

guanya el robot o guanyem nosaltres.

I aquí tenim la Carme Torres.

Exacte.

La Carme Torres fa una feina espectacular.

Abans d'acabar i abans de fer un resum,

Albert, si ens ensenyes una mica el que hem preparat,

molt ràpid...

Com anem de temps?

Malament.

No es pregunta això, Albert.

Sempre es va malament de temps.

Ara se n'ha d'anar.

Seiem allà?

Potser ho veurem millor.