Primera Jornada
L’impacte de la Intel·ligència Artificial en les redaccions
Saps què
La transcripció d’aquest vídeo ha estat generada fent servir Whisper AI.
L’extracció de paraules clau i la redacció del resum s’ha fet servir GPT4.
No només citant paraules claus, sinó entenent el context.
I allò obria un mar d'oportunitats molt gran.
I nosaltres, com a empresa, vam començar una mica diferent
al que seria una startup tradicional.
No teníem una idea molt definida,
un producte que volguéssim llançar, aixecar diners,
i veure si hem acabat de comprar, sinó que dèiem
que hi ha una oportunitat, una tecnologia molt bona,
anem a posar les persones al mig, anem a posar els clients al mig,
i anem a veure realment quines necessitats això pot arribar a cobrir,
perquè en aquell moment hi havia molt poques empreses
que estiguéssim capaços de monetitzar alguna cosa,
que a la llarga s'ha demostrat que canviaria el món.
I ara dia d'avui és on s'està començant a veure
Llavors, dins d'aquest camí, hem anat veient diferents oportunitats,
diferents casos d'ús, s'han ajuntat diversos temes tecnològics,
també, el volum de dades que tots estem generant,
la capacitat de processament que avui tenim accés,
i el cost d'aquest processament
han portat a un escenari en què cada dia aquesta tecnologia avança.
Més a nivell social, una cosa que veiem molt
és el que comentava el Jean-Marie.
En els últims 6 mesos s'ha trencat completament la barrera didàctica.
Fa qüestió de dos anys, primer havíem d'explicar
el que fa la tecnologia, d'aquest capacitat,
què podies fer i després començar a parlar sobre quins casos d'ús
i quines aplicacions podries trobar-hi.
Ara ningú d'aquí és desconeixedor
del que és el tractament de llenguatge natural, el GPT,
i tothom ja està situant-se en la capa d'aplicacions,
casos d'ús, i com em pot millorar a mi
en situacions de la meva vida personal
i com em pot millorar a mi en situacions de la meva vida laboral.
Per tant, aquí s'ha trencat completament la barrera didàctica.
Ara ve l'aunada de veritat, on comencen a sortir casos d'ús real
una mica per tancar aquesta primera introducció,
però jo crec que venim de molts anys
en què ens hem estat parlant del que seria la gestió del coneixement
i penso que d'alguna manera estem entrant en una nova era,
que és la revolució del coneixement.
És realment com podem aprofitar tot aquest coneixement
que hem anat acumulant i aquestes dades que hem anat acumulant
per prendre millors decisions i que això es faci una línia
en què els casos d'ús que derivin d'aquí
permetin donar millors serveis,
permetin tenir facilitats al nostre dia a dia,
Crec que estem en un moment concret d'un canvi d'era
que impactarà a la vida personal, a les posicions de treball,
a com entenem una sèrie de tasques
que fins ara tenim molt interioritzades que fem d'una manera
i hem de començar a fer d'una manera diferent,
que això ja ha passat en el passat,
però ara la diferència per mi és l'acceleració
i el ritme en què passen aquests canvis,
Fa 4 anys que prevèiem que això passaria, ha passat.
tot passa més ràpid i d'alguna manera aquesta capacitat
de tractar dades estructurades i dades desestructurades
d'una forma molt més intel·ligent
ens torna un marc d'oportunitats en què canviarem coses
que fins ara fem d'una manera i les comencem a fer d'una altra.
Millor, pitjor o diferent, però les farem d'una altra manera.
Aquest pas d'edades desestructurades,
que és un patrimoni que tots tenim,
ha transformat-les en coneixement,
aquesta revolució de coneixement que ara
tu dius que és el moment o que és l'autèntica revolució
de coneixement, i em queda una de les primeres frases que has dit
amb aquesta visió que vau tenir de posar les persones al centre.
És agafar les últimes tecnologies que Google en aquell moment
alliberava i que després va utilitzar chat-gpt
per passar-li la mà per la cara,
i això que ha tingut conseqüències, això ara en parlarem.
També m'agrada fer-hi un tema, jo crec que ara mateix
aquesta onada del tractament de llenguatge natural
està sortint solucions i paraescalables,
solucions que el potencial d'usuaris finals
són els 7.000 milions de persones que estem en el món,
però hi ha un marc molt important on situaria també
el que vosaltres, com a empreses i editorials,
feu, que és com això pot aplicar més en el món B2B,
com això pot aplicar més en el dia de les empreses
i hem pogut proporcionar de serveis diferents al lector
o optimitzar processos de dins per tenir més capacitat
i per fer més coneixement. I lligat amb el que dius,
aquesta tecnologia ens està permetent passar de tenir
coneixement tècnic a coneixement explícit i accionar-lo
per prendre decisions i per fer accions diferents el dia a dia.
8.000 milions, t'acabo d'ampliar el mercat.
Hauríem d'haver al final l'accessibilitat a internet
i tot això, però no tots, però sí que algun dia.
Moltes gràcies als tres. Ha passat aquesta ronda inicial
i ara volem parlar de la societat de la informació
i aquesta revolució del coneixement,
i de societat i informació, la relació que tenim
i com la informació és el pilar bàsic de la democràcia.
Sense informació fiable, sense ciutadans,
decidim llibertat en base a aquesta informació,
Per tant, si la cosa va pel pedregar,
ens hi juguem moltíssim, ens hi juguem moltíssim,
jo continuo sent tecno-ultimista excèptic,
i voldria veure tots els riscos
que comporta la desinformació o l'accés universal
voldria veure també la importància creixent
de gent com els que sou aquí, periodistes, editors,
la importància crec que anem a un món
on els mitjans de referència tindran més importància que mai,
hi ha un vist amb les xarxes socials,
on tothom pot esdevenir un mitjà,
i jo crec, i això és la meva opinió,
que hi hagi molta desinformació,
que tothom sigui capaç de publicar desinformació
sigui amb imatge, vídeo o text, és molt bo,
és molt bo perquè d'una vegada per totes
ens adonarem que la imatge i el text
són els últims 40 anys de publicació de portades de l'ABC,
per veure què es pot manipular de manera aburda
i què té efectes. Per tant, ara és sofisticada,
ara és indistingible de la realitat, i ara ho podrà fer tothom.
Necessitarem encara més salvaguardes a nivell individual,
més spirit critic que deies tu, però també a nivell tecnològic.
Google el que va proposar la setmana passada era
que hi havia moltes salvaguardes, moltes maneres
de verificar si un contingut estava generat o no,
en popular opinió, us la deixo aquí.
Volia que necessitem això, la informació, l'accés
pràcticament universal que deies a la democratització,
de l'accés a una eina que et pot generar qualsevol bestiesa
i la importància dels mitjans de referència
o de les publicacions. Tomeu des dels vostres àmbits.
que el perill de la desinformació
sobretot per la democràcia representativa,
no tant per la participativa d'il·laborativa.
Jo penso que aquest és un problema,
que potser no entenem massa bé...
A democràcies no només hi ha la representativa,
de votar cada quatre anys i que hi hagi uns polítics
que suposadament ens representen.
Aquesta és la col·lecció de 100 en 100 de Cossatània.
100 coses que cal saber. Ja l'he entregat, sortirà al setembre.
Un dels capítols són curs de dues pàgines.
Quantes? No, milers de pàgines, no.
Són dues centes i escaig, perquè estan limitades a dues pàgines.
I una es diu... El titulo està titllat
Dret d'artificial i democràcia.
L'intel·ligència artificial pot aportar moltes coses
per la democràcia deliberativa i participativa.
És un perill per la representativa.
Això sí, ha d'estar claríssim.
per les properes eleccions dels Estats Units.
Desinformació, ja sabem que fa molts anys
que n'hi ha, la desinformació.
em fa més por l'estupidesa natural
em fa més por que l'intel·ligència artificial.
I la desinformació al llarg dels anys i segles,
Però ara tenim unes eines que ho faciliten molt més
i fa que es difongui amb molta més rapidesa que abans.
A veure què passarà amb aquestes eleccions.
No m'estranyiria pas que el senyor Trump
tornés a guanyar i que circuli una quantitat
Això no vol dir que els altres no ho facin també.
M'estic centrant molt amb el Trump,
però això no vol dir que els altres siguin uns angelets
i no aprofiten aquestes eines d'intel·ligència artificial
per desinformar en l'altre sentit.
En el passat hem vist que fins ara
a qui ha afavorit a nivell polític
aquesta desinformació, més aviat,
ha afavorit corrents polítiques
que són molt poc desitjables, més dictatorials.
Potser té a veure amb els viatges cognitius d'abans,
potser també té a veure amb això que dèiem,
criticar l'altre, carregar-se'l,
Sembla que atrau més, que no pas.
L'informació veràs i correcta.
Em temo que aquesta desinformació
Des d'aquest punt de vista ho tinc clar.
que el tenim sobre la taula i ja,
També hi ha altres perills que s'han esmentat,
el fet que mitja docena de grans corporacions tecnològiques
com qui diu, de la humanitat a través d'aquesta tecnologia,
estigui a mans de molt pocs, que tenen més poders que molts estats,
i més riquesa que els peivés de molts estats,
que la molt immensa majoria d'estats segurament del món,
i hi ha altres coses que han estat sobre la taula molt preocupants.
El que menys em preocupa és el que diuen
el long-termism, el largoplafism,
que en català seria el llarg terminisme,
que sembla que el problema no és tot això,
tot i que ho reconeixen que també,
però donen molta més èmfasi a que una futura superintel·ligència
controli el món, tipus terminators,
són cortines de fum, no us ho creieu, tot això.
Són absolutes cortines de fum, precisament perquè no parlem
Estic convençut que són cortines de fum, tot això que diuen
aquests personatges, malauradament amb molt ressò mediàtic
i malauradament amb masses periodistes
que els serveixen d'amplificadors.
És molt terrible, titulars, completament exagerats,
ara tinc un altre capítol de llibre, per cert,
que aconsella a periodistes sobre com han de parlar
Per cert, una sèrie de 7 o 8 normes regles
que compta a l'hora de donar notícies
sobre intel·ligència artificial perquè s'està contribuint
a aquest hype i aquestes exageracions.
La por l'hem de tenir per aquestes coses, en particular,
la desinformació i altres perills reals
i no aquestes hipotètiques superintel·ligències
que controlaran el món i ens tindran com a claus
o com a màtrics que ens faran servir de font d'energia.
Hollywood és molt maco, però les pel·lícules.
Jo, respecte al que comentaves de la desinformació,
Una, la primera reflexió, que és la més tecnològica,
és a dir, al final, quan va aparèixer
la I autogenertiva, que era capaç de generar textos,
vídeos i àudios de forma automàtica,
el dia després va aparèixer la IA de detecció
La IA deia si això és un vídeo autogenerat o un telogenerat...
Però va al darrere de l'altre.
És com el virus i l'antivirus, això.
Que el virus va al davant de l'antivirus.
La tercera derivada ha sigut la IA
que és capaç de modificar els textos, els vídeos
autogenerats perquè els de detecció no te'ls agafin.
Estem en un escenari en què la desinformació és una cosa
A partir d'aquí jo crec que la reflexió més de tipus social,
des del meu punt de vista, apel·la més al sentit comú
i al sentit crític de qui analitza aquesta informació.
No ve tant pel volum d'impactes que reps,
que d'una altra banda en rebem moltíssims,
sinó per la capacitat d'aplicar les teves regles
per entendre quina cosa és fiable o no.
L'educació, la formació, el control,
el sentiment de responsabilitat d'aquí és un generó de coneixement.
O el prestigi d'una capçalera.
A l'hora de veure una informació real, maquillada o falsa,
jo em centro només en la fiabilitat o la rigorositat
que pugui tenir qui l'està matent.
És l'únic criteri que puc apel·lar a això.
No puc seure en el volum d'impactes que rebo,
perquè al final el control del volum d'impactes que rebo
té a veure amb algoritmes de recomanació que jo no tinc al control.
Per tant, has de tenir un sentit crític i cada cop més
agafa més importància la fiabilitat i la rigorositat
de qui està matent el missatge.
I els que són capaços de tenir un missatge validat
són aquells que tu podràs acabar confiant-hi en un futur.
I després, un altre tema important,
per mi és molt clau el tema del sentiment de responsabilitat
per part de qui controla els missatges.
És a dir, el no entrar en la roda
de voler crear opinió o de voler agafar informació
i no contestar pel simple fet de generar tràfic.
Crec que hi ha d'haver un sentiment d'expulsió
de qui té la capacitat de crear aquest tipus d'impactes a la societat.
Sumant a això que deies, molt d'acord,
crec que necessitem un nou pacte social al voltant del treball,
aquest pacte social que es va fer els anys
després de la Segona Guerra Mundial i que als anys 70
ja va començar a fracassar i que ara veiem que no d'allò,
sinó que estem en aquesta revolució del coneixement,
que no de la saviesa del coneixement,
crec que necessitem una nova arquitectura
i un nou pacte social al voltant de la informació.
Des d'un punt de vista madur, per una banda,
entenent, i com tu deies, també estic molt d'acord,
que una cosa és la democràcia representativa,
que és la part que està més en entredit,
que és la part que té més sensos entre grups humans i comunitats,
i això crec que és una de les salvaguardes que podríem tenir.
És a dir, que la digestió de la informació,
primer, per una banda, té una arquitectura
d'intermediació de la informació de gens verificats, creïbles,
fiables i demés, on aquí jo crec que tenim
candidates i candidats per això,
però després que hi hagi molts més espais col·lectius
desplegats pensem millor, i l'altre, perquè pels col·lectius
vulnerabilitzats, de nou, si esperem que cada persona
pugui autoformar-se i ser autònoma a l'hora
de ser crítica amb la informació que rep,
aquí de nou té desavantatge qui no té la capacitat dels recursos
ni la consciència, o potser tampoc les ganes, de posar-s'hi.
Llavors jo crec que la forma més ràpida d'avançar
seria aquesta, aquests espais col·lectius.
I no només per bonisme i per optimisme,
sinó perquè al final sabem que la desinformació
depèn de la complicitat. És a dir, aquí tots hem estat
còmplices de la desinformació, segur, encara que ho haguem estat
sense voler, i això és una cosa que també hem d'assumir.
Per tant, aquesta part de responsabilitat, si la prenem
col·lectivament, molt millor. Crec que també ja comencen a sortir
veus que el que proposen és que els propis continguts ja tinguin
una marca, igual que tenim les llicències Creative Commons,
que el propi contingut ja tingui una marca de quin procés de creació
i potser etiquetes com els electrodomèstics.
Verda, doncs escolta, jo què sé, establir uns criteris
però que ja sigui fàcil d'identificar
aquesta mena de semàfor, i a partir d'aquí tu
fas el que vols. I després, m'agradaria
trencar una llança contra el racionalisme, perquè
quan parlem de societat i informació, i entenem la informació
com a eina base de presa de decisions, crec que estem
en un context massa racional. És a dir, si una imatge
val més que mil paraules, un toc a la rauxa val més que mil papers
acadèmics. És a dir, quan heu canviat d'opinió
Potser si llegim molt. És a dir, però quantes vegades
heu canviat d'opinió a partir d'un sentiment, a partir d'una emoció,
a partir d'alguna cosa que us apela a una cosa molt més de supervivència
com és la intel·ligència emocional. Llavors, jo crec que
he adonat que estem obrint més espais a les cures
i a la intel·ligència emocional, crec que part de les noves mirades
i la nova arquitectura social al voltant de com ens relacionem
amb la informació i amb la innovació, també passa per aquí.
Al final, ara està viralitzant molt
aquestes imatges que es construeixen de forma intel·ligent
i que no són reals. Per al Photoshop ja existia.
Al final, ja fa anys que tenim la capacitat
d'aquest tipus de coses. Potser el problema és més
de com estan capillaitzant els missatges ara o aquesta voluntat
de crear tràfic digital que no la possibilitat
És a dir, que siguem conscients que el que ens està permetent
aquesta nova tecnologia és donar-li una visió positiva,
noves formes de crear art, arribar a crear imatges
per revistes que potser si les hagués de crear manualment
tardaria molt més temps en fer-les, però poden acabar...
S'ha de donar la volta, pensar com aprofito aquesta tecnologia
per fer coses que realment em puguin aportar un valor a mi,
però potser si no tingués aquesta tecnologia no em plantejaria
a fer-ho per molt que em pugui interessar.
Hi ha molt el debat aquest de substituir el tema de persona.
Jo crec que això obre un debat completament diferent.
Anem a mirar quines coses puc fer ara que fa un temps
no podia fer i realment volia fer. Aquesta és la reflexió
que és constructiva i que hem de familiaritzar-nos
amb aquestes eines per anar cap a bé, per molt que hi hagi
tot aquest corrent d'opinió que va a buscar les coses negatives
de missatges viajats per simple diversió,
perquè moltes vegades no tenen un sentit, simplement genero algo
que generi molts clics i amb això ja em contento.
L'important és donar l'elegió positiva a tot això.
Sí, estic bastant d'acord, però hi ha un matís.
No les coses que abans no podíem fer ara podem fer,
sí que les podíem fer però amb molt més esforç, segurament.
Aquí està la diferència. O només uns quants.
Exacte. I per això es parla tant amb Photoshop.
Vigueries amb el Photoshop, però no tothom.
És un esforç considerable, però molt considerable,
no ho heu provat mai, de realment posar-se
i tenir resultats realment espectaculars
Clar, ara aquesta nova intel·ligència generativa
facilita molt l'accés a aquesta possibilitat.
el que sembla que és augmentar la productivitat.
un article de l'últim nombre d'Economist
que dona arguments i dades importantíssimes
que les tecnologies augmenten la productivitat.
Per si mateixes no és veritat.
Jo he quedat estorat per l'elegit.
Alegir i tornar de Madrid aquest article bastant llarg
sobre el tema aquest del mercat laboral
És molt, molt lent, l'efecte, en el fons.
Potser ara me'n avanço i ho deixo per després.
El tema del impacte del treball també ho parla
i dona unes dades interessantíssimes.
Només us llegiré una cosa. Robert Solow, a l'any 87,
un famós economista, va declarar
que a l'edat de la informàtica,
la informàtica estava present a tot arreu,
excepte en les estadístiques de la productivitat.
Tothom convençut que la informàtica
estava augmentant la productivitat d'una manera brutal
a tot el món i resulta que no és tan així.
D'una altra dada interessantíssima.
L'equipment de l'INEM als Estats Units.
Van fer un survey, o sigui, aquesta,
tot i que s'estima que entre un 15%
dels llocs de treball als Estats Units,
el de gent ja treballa en empreses
on tenen l'interès artificial molt incorporada,
no allò una cosa circumstancial,
Tot i que aquest percentatge és força elevat,
diu que encara no hem vist cap creixement en productivitat.
suposadament assumides i certes,
i resulta que fan estudis seriosos,
i en aquestes l'INEM fa estadístiques,
no transpua tot això, no és realment.
Com de vegades com la realitat
i dius, ostres, aquí estàvem equivocadíssims.
què passarà amb el deseny artificial,
si totes aquestes prediccions no impacten el treball
a veure fins a quin punt es compliran.
Jo penso que s'acabaran comprant,
però per mi és la velocitat, el més important.
Segons sembla, la cosa serà molt lenta,
Aquestes prediccions són molt lentes, aquesta frase.
Els ordinadors són a tot arreu menys l'economia.
Robert Solow, sembla que sempre ha minovat l'economia.
Mira, seguint amb aquesta línia i baixant el discurs,
jo, i una mica amb això que feies referència a tu,
que és parlar tu, Albert, també,
el que puc fer, que abans no podia fer,
i el que també feies referència al principi,
més d'eines que no pas d'intel·ligències
Això són eines que la gent que fem feines cognitives,
tots els que som aquí, ens pot ampliar,
ens pot ajudar a obrir, a explorar,
a equivocar-nos més ràpid, si tu vols,
si vull fer deu proves d'una portada de Photoshop
de deu estils diferents, això segurament no ho podria assumir.
Ara bé, si les farem intel·ligències artificials molt ràpid
i després les acaba un home o aquell home agafa aquella indicació
i continua a partir d'ell en aquell estil, això és fantàstic.
O sigui, jo ho veig com una eina que ens ajuda
a equivocar-nos de manera molt més eficient.
És bona aquesta frase, me l'apunto.
Jo agafo la teva de l'estupidesa natural sempre.
Això que deia l'Albert, què puc fer que no podria fer?
I baixant tu i centrant-nos en els casos d'ús o el vostre entorn.
Redaccions, a nivell de redacció, a nivell de documentació,
a nivell d'exploració, a nivell d'equivocar-se de manera més eficient,
a nivell de grafisme, a nivell de decidir una portada,
El Barth, a diferència del xat GPT,
la gran diferència és que és de Google.
Vol dir que el farem servir tots sí o sí.
La democratització vindrà amb calçador, encara que no la vulguis.
I l'altra gran diferència és que està connectat a la web.
Com que això va fer la setmana passada,
els de xat GPT han alliberat el plugin de connexió a la web per tothom.
Com ho podeu fer? Podeu fer cerques molt potents.
Podeu crear dades de la influència
de la revolució industrial de la primera onada
en el PIB de Catalunya o en la creació
de petites i mitjanes empreses de Catalunya.
Si aquestes dades hi són a la web o bé a les dades d'entrenament,
et comença a fer un redactat, et comença a donar indicacions
de ones d'investigar coses que amb cerques de Google...
Jo dono referències perquè vull comprovar que no comença a inventar coses.
Quan vaig començar la revolució industrial em va dir
que l'Exposició Universal de Barcelona havia viscut el 1878.
I aquesta perquè la sabia. Si no, me la col·le.
Jo estic mort segons xat GPT. Tu estàs mort.
Un col·lega australià em va enviar un mail fa 3 setmanes.
Em va posar el meu nom a xat GPT,
I anava a tota una història de noms,
i a mi, amb el meu nom, sortia cada nom, una petita bio,
I va dir... A veure, va dubtar una mica,
però em va enviar un mail per si era de cas.
Però sí, més o menys, perdona això.
Això ve molt a tothom, per això que diem sempre,
de no treure l'humà de l'equació.
La gran paradoxa d'aquests sistemes generatius és que només podem estar segurs
Perquè, esclar, si tu no saps que tu estàs viu,
Clar, si jo li pregunto coses sobre biologia molecular,
perquè el resultat és molt ben semblant,
Si li pregunto coses del meu negociat, potser no me'n col·le tant.
que no podem treure mai els humans de l'equació,
però sí que voldria centrar-nos en les redaccions,
en els mitjans, en la publicació al català.
Crec que aquests llenguatges, grans models de llenguatges,
entenguin tots els idiomes de sortida.
I si ja parlem català i som el treballador corcó del món,
doncs no, ja funcionem català.
I funcionem llengües, fins i tot, molt més minoritàries que el català
i que no tenen una tradició escrita a internet.
Curiosíssim, i ells mateixos ni s'ho expliquen.
En tot cas, mirant aquestes parts sortides,
aquestes intel·ligències artificials, siguin generatives, siguin simbòliques,
com poden ajudar a automatitzar processos, a obrir nous mercats,
a treballar de manera més productiva, a equivocar-se més ràpid
amb la capacitat d'exportar. Agafeu, tireu.
Hem parlat de VAR, i fins ara Google
al final no deixava de ser un indexador de pàgines web
en el qual necessitaven cerces i et mostraven coses.
Cuidaven molt la font-origen, és a dir,
ells no es ficaven a dins de la font-origen.
Jo et genero tràfic, soc un generador de tràfic.
Jo crec que amb aquest tipus de tecnologies en què volen començar
a generar-te pàgines web, volen donar-te la informació abans d'accedir-la,
haurien d'anar amb compte, perquè en el sentit de...
Si tu ja no tens, si tu ja no t'estan generant tràfic,
perquè la resposta te l'estic obtenint darrere de la teva web
i donar-te-la, qui farà noves webs perquè no m'entraran?
Si no fan noves webs, què estic indexant, al final?
I quin sentit tinc jo a Google com a buscador?
Per tant, crec que aquesta voluntat de cuidar la font-origen
per molt que et donin una cerca més cognitiva del que t'estan donant ara
o de trobar paraules concretes, si ara volen fer aquest pas
de fer cerca per context, que vagin amb compte,
a l'hora de no perdre l'entendre que la informació que estan tractant
te la genera algú perquè li generis tràfic.
Jo crec que és important que hauríem de donar-ho en compte,
més enllà que jo crec que el potencial de fer cerca és més intel·ligent
o, al final, tota aquesta tecnologia com s'està aplicant ara
va orientada a dos branques principals, una és la personalització
i l'altra és la immediatesa. És a dir, que trobis les coses ràpid
i que el teu producte estigui molt enfocat al que t'interessa.
Això seria una primera reflexió sobre el de BART.
En segon lloc, com aquesta interés artificial pot aplicar en casos
en l'àmbit més de mitjans o de revistes?
Poden fer coses que són molt interessants de cara a l'actor,
de cara a l'usari final. Per exemple, generar automàticament
un podcast de 3 minuts personalitzat per l'acte en funció dels seus interessos,
fer un resum del que més li pot interessar aquell dia,
generar un escrit i fer-te un podcast de 3 minuts
en base al contingut publicat.
En base al contingut publicat propi de la revista al mitjà
o no en base al fons d'informació externa.
S'ha de separar el que és el xat GPT del que és la tecnologia de GPT
d'aquella part darrere. El xat GPT al final és una tecnologia
a la qual li han carregat fons no refinal·les i per això et donen
resultats que molts cops no són fiables. Però la tecnologia que hi ha al darrere
de l'algolítmica GPT, els large language models,
aplicat a la informació de cada revista o de cada mitjà,
al final tens un control molt millor de la fiabilitat o de la rigorositat
de la informació que estàs posant perquè només poses la teva.
Inclus abans ho comentaves, el xat GPT té una visió autocompleent.
Tu preguntes una cosa, que ell la sap a mitges
i te la tracta d'una manera que sembla que és fiable.
Si tu només fiques informació teva i li expliques la tecnologia,
el que no saps no ho saps, no t'inventis...
El problema és que no sap callar.
Sempre ha de generar algo, sempre.
No està programat perquè pugui callar.
És que sembla fàcil però és molt difícil programar perquè calli.
Perquè el concepte de l'arquitectura és completament diferent.
Sempre ha de generar. I aquest és un problema.
Nosaltres, a nivell de casos d'ús que podem estar implementant més
en situacions reals i d'empreses amb informació seva,
sí que cuidem molt la part aquesta de que la informació
és fiable i que només treballi sobre la informació que és fiable.
Hi ha una expressió que és una mica escatològica,
però si entra cosa no refinada, sortirà cosa no refinada.
Si entra informació refinada, és probable que surti informació
refinada sempre i quan no te generi coses noves.
Però dins del que estava comentant, doncs això...
He perdut una mica el fil ara.
Això, des de crear podcasts de 3 minuts a poder habilitar...
I després ens preocuparem per la desinformació
que ens arriba pel xat de PT, però bueno, som al davant d'avui.
Crec que és molt important compartir que la visió
que m'agradaria portar a la taula té més a veure
amb l'impacte social, és a dir, no només a nivell de les conseqüències
i a nivell de desigualtats, sinó també fer una petita reflexió
sobre com ens relacionem amb la innovació tecnològica.
La de les intel·ligències artificials, gràcies per parlar-ne en plural
perquè crec que és important que posem aquest plural
d'habilitats polítiques del que podria ser,
i sobretot com construïm l'imaginari al voltant d'això.
Reprenc també aquesta idea d'ADN, d'habilitat sense comprensió,
perquè, per exemple, un tema que ens preocupa molt
des de l'àmbit de societat digital i dels impactes
justament és l'acompanyament digital de les criatures i d'adolescents,
on també hi ha habilitats sense comprensió.
És a dir, totes aquestes famílies que estan paralitzades,
és a dir, és que no puc educar digitalment a la meva criatura
perquè en sap més que jo. Jo sempre poso el mateix exemple.
Una cosa és saber apretar l'interruptor, el botó,
l'altra cosa és entendre que al darrere hi ha un circuit elèctric
i com funciona l'electricitat, i crec que és una metàfora
que ens funciona bastant bé això, i no cal anar-nos
en l'àmbit tecnològic, podem estar en l'àmbit pedagògic
Per tant, jo crec que un dels temes que ens preocupa justament
és aquesta capacitat d'acompanyar en què altres comprenguin
aquesta educació de l'esperit crític.
Llavors, el que volia aportar en relació
com ens situem respecte a la innovació,
m'agradaria dir-vos que des de la sociologia
una de les teories que hi ha és que relacionar-te
de forma positiva amb la innovació és una qüestió de classe.
I m'explico. És a dir, quan tu tens capacitat
d'entendre aquesta innovació, de seguir-la,
de seguir-la a la xarxa, és a dir, potser tu no ho saps,
però tens el telèfon de qui saps. Tenim el telèfon del Ramon.
Fantàstic. Tenim un dubte, truquem al Ramon o l'Alberto
o qualsevol altre especialista.
És un tema de classe en el sentit que si tu tens les condicions
per descodificar i per tenir autonomia
respecte a aquesta innovació, estaràs en millor posició
per tenir esperança en aquesta.
En canvi, si tu et consideres que pot ser part afectada
a la xarxa, no ho entens. I, a més, el que es desperta
és, òbviament, la por, és l'amenaça, que no vol dir
que hi hagi gent amb molts recursos i molta capacitat
que també tingui por, perquè moltes vegades allò que els extrems
es toquen en sociologia també passa.
O quan mirem com afecta qualsevol canvi
en diferents classes, doncs és això.
Poso un exemple més recent. XATGPT, ara seré molt bruta parlant,
però XATGPT és democràtic, entre moltes cometes.
Pràcticament a tots els països, excepte alguns que l'han cancel·lat,
En canvi, bar de Google, quanta gent ha jugat en bar de Google
aquí a la sala? Podeu aixecar mans?
Perquè sense VPN no s'hi pot jugar.
I ens en anem de l'intelligent artificial
a la geopolítica, que també és un tema de classe.
Hem tingut prudència de dir, abans de fer el roll out,
abans d'obrir-ho a Europa, esperem-nos a veure,
perquè hi ha una regulació d'intell·ligència artificial
que està venint. En principi, l'hem de veure aprovada
just abans de l'estiu, ja que sempre, quan parlem d'innovació,
sembla que innovació i regulació són binomis que han d'anar.
Hauríem de veure quantes vegades apareix el terme innovació
i el terme regulació a continuació,
quan parlem de reptes i desafiaments
de la tecnologia. Aquí hi ha hagut aquest principi de prudència.
Posava aquest exemple de dir, si tu no saps que és una VPN,
doncs ja estàs un pas més lluny de bar.
Primer, t'ha d'arribar que ja està disponible.
Segon, has de tenir una VPN, has de saber entrar,
l'has de poder pagar, però la principal barrera
no és econòmica. De fet, l'últim informe de la GSMAA,
aquesta associació d'enginyers,
diu, en el darrer informe que va publicar
i que en el darrer mobile tenia tot un passadís, una passarel·la,
Perquè quan parlem de bretxa digital i bretxa cultural
no estem parlant de la dificultat d'accedir als dispositius
o a la connectivitat, o a una connectivitat de qualitat,
perquè ell diu, la informa diu,
45% del món encara està desconnectat,
però 90% del territori està cobert amb connectivitat.
Llavors, quines són les barreres que ens separen
d'aquesta possibilitat de jugar amb la tecnologia,
de jugar amb el xat GPT o de poder informar-nos
de què són les intel·ligències artificials?
Un és el cost econòmic d'accedir a això,
en països sobretot d'ingressos baixos i mitjans.
Però després hi ha directament les capacitats digitals
i això connecta directament amb l'autonomia.
aquesta mirada de classe amb els viajos cognitius,
que aquí a la sala tothom jo crec que més o menys els coneix,
tenim un còctel bastant interessant.
Perquè els viajos cognitius sabeu que és una forma
de simplificar el nostre entorn per prendre decisions
Això és un mecanisme de supervivència, insisteixo,
que ens ha ajudat a arribar a qui som avui,
sobre intel·ligències artificials.
Però també alhora és una simplificació del món
que, a més a més, són automatismes que ens són difícils de superar.
Un que coneixeu molt bé segur és el viatge de confirmació.
Quan jo llegeixo un titular que em confirma el que jo ja penso,
que bé, estic tranquil·la perquè em confirma,
em resulta familiar i, per tant, no m'he de revisar.
Quan hi ha una notícia o un titular o una informació
que em contradiu, això em posa un repte.
L'esperit crític comença amb allò que estem en desacord,
no amb allò que estem en acord.
Un altre dels viajos cognitius també és la por davant de la incertesa,
la defensió o allò que és desconegut com a amenaça,
perquè això ens ha ajudat a sobreviure com a espècie.
Crec que hem recorregut bastant camí,
almenys en aquest racó del planeta, com per dival.
Podem identificar quins són els viajos cognitius?
Crec que no és eficient ni necessari que els eliminem,
que els identifiquem i que treballem sobretot els prejudicis
que es construeixen sobre aquests.
Dit això, us poso un altre exemple
de per què entendre i relacionar-se amb la autonomia
amb aquests conceptes o amb la innovació
Té a veure també amb com d'atrevir d'ets
a l'hora de provar una nova tecnologia.
Tenim informes que ens diuen que hi ha un viatge de gènere en això.
De fet, ens hi estem trobant. L'altre dia parlàvem
amb un grup d'emprenedores digitals i ho comparàvem
amb qui ens feien de xat GPT, elles i altres emprenedors digitals
que no eren dones, i resulta que la forma d'aproximar-se
era diferent. Per tant, els viajos, que entenc que després hi entrarem,
no només venen per la base de dades
que nodreix aquests no sé quants milers de milions de paràmetres,
sinó que també ve de com l'estem entrenant
en el moment que ho fem servir.
Per tant, crec que hi ha un element sociològic importantíssim
que hem de tenir en compte a l'hora de quan parlem això.
Hi ha un informe de la Fede.cat
que ens compartia l'altre dia per Twitter just abans de la sessió
on és superimportant dues coses, jo crec que remarca allò.
Per exemple, una és quines són les fonts que estem fent servir
per escriure a nivell de mitjans sobre intel·ligència artificial
i un 30% de les fonts provenen de la mateixa indústria.
Clar, la indústria, òbviament, ens explicarà les bondats.
I en canvi, l'acadèmia era un 25%.
I després, quan te n'anaves a la societat civil
o fins i tot a la part institucional, governs i demés,
és molt irrisòria. Per tant, d'aquí estem agafant les cites
i d'aquí estem agafant les referències
quan parlem d'intel·ligència artificial.
Llavors, això també... Acabo, sí.
Jo crec que tot això són exemples de com tot això
pot caure en cascada després a nivell de desigualtats.
Em guardo una anècdota sobre com Japó relaciona diferent
Molt bé, molt bé. Gràcies, també, perquè han sortit coses noves.
Aquests biaixos cognitius que tenim, els biaixos heretats de les dades,
si els sistemes aquests repeteixen allò que han après
o han generat nosaltres, i nosaltres som una societat
que és masclista, sexista i homòfoba,
allò, reproduint aquests estereotips, és més, els ampliarà
per la gran capacitat que té de generar continguts
o que tenim de generar-hi continguts.
Aquesta barrera del coneixement crec que és molt interessant
i crec que aquesta barrera, aquesta bretxa de classe,
els que podem accedir, tots els d'aquí que podem accedir,
i amb els biaixos hi ha una cosa molt interessant
que és el biaix de la negativitat,
que és el que ens fa que sempre ens impactin més
i dediquem més temps a les notícies negatives.
Per això totes les iniciatives de publicacions de notícies positives
no van enlloc, perquè nosaltres anem a buscar...
I les falsedats també es propaguen deu vegades més ràpidament
que les veritats. Exacte. A la resta de science
hi havia un estudi que analitzava la difusió.
Això volia enllaçar amb el discurs de l'interès artificial.
I ara trobem d'aquests titulars tan cridaners
del Harari, de què ens esclavitzarà i de què...
A veure, sí que això és molt interessant,
i ho hem vist a les pel·lícules, i 2001 ha creat un imaginari,
i Terminators i coses així, però això és Hollywood.
Jo crec que aquest discurs que ens sentíem amb el Ramon,
això que dèiem de l'Acadèmia, que li fem poc cas,
i anem molt al Silicon Valley i als gurús de les dades,
I si algú s'ha sorprès d'aquest discurs del Ramon
o ha trobat coses noves, crec que és molt interessant.
I amb això que parlaves de l'ABPN i del BART,
i que el xat GPT ha democratitzat l'accés, clar,
si tu poses una de les tecnologies digitals més avançades que tenim
a l'abast d'un xat, és fantàstic, tothom hi pot accedir.
I allà som amb l'Albert i la seva feina a OmniOS.
Vosaltres teniu 4 anys ja, no?, l'empresa.
I el panorama de 4 anys, amb ara, s'ha girat com un mitjó.
Quan l'Albert havia d'anar a les grans empreses a vendre,
diu, escolta, és que això podeu utilitzar els vostres processos
amb intel·ligència artificial o podeu extraure molta més informació
de dades que ja teniu, que no sabeu ni com les teniu,
les teniu desorganitzades, i podeu treure molt suc,
que m'imagino que és el cas de totes les redaccions que hi ha aquí,
perquè em conec algunes, i és un problema comú.
Se n'havia d'anar a Marvin Minsky, com ha començat el Ramon,
i explicar tot el que era la intel·ligència artificial,
Ara no, ara és al revés. Explica'ns una mica
el camí aquest des de OmniOS, una mica la visió de l'empresa,
de la petita empresa, i de com ha canviat tot això.
En primer lloc, moltes gràcies per estar aquí.
És un plaer i un honor estar compartint taula
amb 3 persones d'aquest nivell.
Llueu una mica amb el que comentaves.
i hi havia una oportunitat molt gran.
El 2017, Google publica un paper, que es deia Transformers,
on per primera vegada es podia interpretar
la possibilitat que faci la mateixa interacció
amb les notícies o les revistes que publiqueu,
que ara mateix fan amb les fonts externes no refinades,
i que pugui fer preguntes obertes, que obtingui respostes
a preguntes obertes sobre el contingut vostre,
des de donar un suport al redactor per creuar-li
un article nou que ha de tenir situacions històriques
sense que ell es llegeixi a la cerca.
I, sobretot, jo veig molt un tema d'on pot ser una eficiència
des de l'optimització del temps que perdem buscant coses
que ara mateix són inaccessibles o complicades de trobar.
Crec que la capacitat aquesta de no destinar temps
a una tasca, que al final és una pèrdua de temps,
és buscar el que necessites per fer alguna cosa,
és suprimir aquesta part de buscar el que necessito per fer alguna cosa
i fer-ho. Crec que és la capacitat de poder-ho fer
més enllà d'altres serveis que es puguin muntar
per millorar el servei que se li dona al lector
o crear una nova experiència digital amb tecnologies molt puntes
que no necessitin gaire mans per poder-ho fer
o de poder fer aquesta personalització d'un podcast a mi
a quant tardarà dia, si volguéssim fer un podcast a mi
per a cada lector. És algo inviable, però això sí que t'ho permet.
Et permet crear aquest tipus d'interaccions.
Jo crec que d'aquí n'hi ha diversos i se'n poden parlar
molts més. I segur que vosaltres, en tenent el potencial,
us n'han vingut molts més, que coneixeu molt més el que fa el dia a dia.
Després en veurem algun d'aquests casos.
una cosa més pro-psychic, tan tecnològica,
que és vèncer la por al llenç en blanc, per exemple,
o sigui que et doni un punt de partida a partir del qual tu crear.
Aquí hi ha tot un document sobre com incorporar
aquest tipus de solucions en el món de l'educació
i dibuixen com 25 escenaris possibles
que no passen perquè l'alumnat deixi de pensar.
per proposar escenaris alternatius, per fer...
amb el tema de regenerar respostes,
pensar alternatives, trencar el llenç en blanc,
síntesi de documents, a partir dels quals el que dius tu
és, en lloc de llegir-te tota la font sencera,
Per exemple, l'altre dia parlàvem amb gent
que es dedica més a l'atenció al client,
però penso en les vostres redaccions, per exemple,
que segurament teniu les bústies de persones lectores col·lapsades
i que de vegades no podeu donar la base.
Potser ho podeu atendre perfectament.
Però en cas que algun dia tinguéssiu un repunt
de demandes, de consultes i demés,
si no, donar una resposta més ràpida.
Per exemple, ells posaven l'exemple de dir
que si fas servir això per fer-li recomanacions al client,
que era el cas que m'explicaven, és un problema
perquè potser xatge.pt comença a parlar de la competència.
Però, en canvi, per la part de digerir la informació que ens arriba
i, a partir d'aquí, nosaltres prendre la decisió
això és interessant. I això, i la cerca aquesta transmèdia
de la pròpia maroteca, jo crec que això és un...
Hi ha aquesta visió de com l'onada marquetiniana
l'ha absorbit tot un únic player, de primeres,
que ha sigut xatge.pt, al final associar amb la IA autogenativa
al xatge.pt entenent no la tecnologia, sinó el conjunt,
que és informació no refinada, tractada de respostes que van bé,
respostes que van malament, tasques que pots automatitzar,
i el que jo recomanaria, i això és obert,
és que ningú comenci a pujar informació confidencial allà.
És a dir, perquè d'alguna manera allò, avui s'explica
que la informació que tu poses allà s'utilitza per entrenar models
i potser estàs ficant un document confidencial
i algú des d'Itàlia està fent una pregunta
i la resposta que li estan donant és a partir del document confidencial.
Per tant, si algú vol explorar aquest tipus de tecnologies
dins de les seves reaccions o dins del seu àmbit temàtic,
cal parlar del consultatge GPD i ficar-lo amb la seva informació.
Aquí ja treus completament el viatge que puguin venir de fons
no refinats, etc. Però tens la mateixa interacció.
Maroteca, generació de síntesi, generació de podcast automàtics,
tenir un control sobre el que entra i el que surt perquè no hi hagi
refinament, això és per fer. Albert, etiquetatge automàtic de la informació.
Etiquetatge automàtic. És un problema increïble.
L'exposició combinatòria de l'etiquetatge de la informació,
ho sabeu tots, és un problema.
Tots els informatges són un Ívoc i amb ontologies i com ve.
que és la del títol de la jornada, del cicle de jornades,
aquest APPEC 2063. Com sirem quan siguem grans?
D'aquí 40 anys, quan sortim ja tots al xarge PT
Em va agradar molt, des de l'APPEC,
l'Helena i el Germà en van proposar aquest cicle,
perquè és un títol optimista de MENA.
Jo que els conec ho són, són optimistes.
I m'agradaria que féssim també un exercici
de bola de vidre i d'imaginar-nos
com seran les publicacions periòdiques
o la publicació que hem tingut d'aquí 40 anys.
Si me'l feu d'aquí quatre ja em serveix,
i si em feu d'aquí quatre mesos també, perquè ja entenc.
Però és igual, la tendència. No cal que fem futurologia,
després explicarem alguna cosa d'aquest vídeo,
el que li farem a aquest vídeo, perquè el podeu gaudir.
Qui vulgui? D'aquí 40 anys? D'aquí quatre?
D'aquí quatre mesos on us vulgueu posar?
Jo puc dir, de la meva opinió,
d'on estarà l'intervenció judicial d'aquí quatre mesos.
Potser un parell d'anys o tres,
però més fins i tot no m'atreveixo,
perquè això s'està movent en una velocitat brutal.
Les altres, les que estem en el camp, en hem perdut.
Cada dia surt alguna cosa nova amb unes sigles noves.
Hi ha un fotimer de sigles que ja no ens aclarem.
Has d'arriscar a veure què hi ha al darrere, realment.
la tecnologia més de base que hi ha al darrere,
d'una altra seqüència, en el cas del text,
en el cas d'una seqüència de paraules o de frases,
completar-ho amb el que vindrà després.
Jo crec que això, inherentment,
que no pot anar gaire més enllà del que ha anat ja.
El GPT-5 diu que tindrà, ja no sé què,
quants trilions de paràmetres.
tothom parla de paràmetres i ningú no veia clar de què són.
Suposo que menys o menys sabeu que al darrere hi ha
el que es diu xarxes neuronals artificials,
que intenten de manera molt grullera
i inspirats en les xarxes biològiques,
El nombre de connexions que hi ha, bàsicament, és això.
Cada connexió té un pes, que és un valor,
és un número real, un pes, un número baix, una quantitat.
perquè fan una mica el número de connexions,
a dir, la mida, el tamaig, la grandària,
d'aquestes enormes xarxes neuronals artificials.
Hi ha una pregunta que es pot dir de mort,
de vetre, és a dir, com més millor?
Això era una mica el que he dit abans de les propietats emergents.
Sí que és cert que, de moment,
sembla que hi ha una escalada, però quan caluda,
era un miratge a allò de l'emergència,
el que sí queda clar és que hi ha un progrés
que és molt lineal, molt lineal, respecte a la mida.
Sí que sembla, pot ser mida del model,
o sigui, això, el número de paràmetres,
pot ser la mida de la quantitat de dades,
les dades que es fan per a l'entrenament.
Si hi ha dues, més d'una variable, podem variar la mida,
podem ampliar la vida en dues dimensions com a mínim,
la quantitat de dades que fem servir, textos, etcètera,
que fem servir per a entrenar-ho.
Qualsevol de les dues, es veu, una té més influència que l'altra,
en segons quines circumstàncies, això és una mica tècnic,
hi ha articles quan ha estudiat i això,
però sí que sembla que hi ha aquest progrés.
Serà sostenible indefinidament? No crec.
Jo penso que aquí, aquesta recta que va pujant,
aquesta funció lineal que va pujant,
farà així bastant aviat, bastant aviat,
i llavors s'haurà de veure i continuarà,
continuarà generant, inventant coses,
mentre, almenys que no ho híbridem, no fem híbrids,
entre aquesta intel·ligència actual generativa
que treballa en base a aquesta cosa tan senzilla
i completem amb verdader coneixement,
no només dades, sinó i coneixement.
comencem a posar coneixements sobre com funciona el món,
Hi ha una feina aquí d'ajuntar el que se'n diu
que és intel·ligència artificial basada massivament en dades
i en anàlisi de grans quantitats de dades
en una intel·ligència artificial més clàssica de fa més anys
en conceptes, el darrere el que hi ha és lògica i matemàtica,
hi ha processament de símbols i processament de coneixement,
sinó dades ja elaborades i filtrades,
Això permetrà afegir verdaderament la capacitat
de raonament en aquestes futures intel·ligències artificials
ja que diuen que són capaces de raonar,
però és un raonament molt superficial i molt limitat.
Per tant, per a mi, el futur vindrà a millorar tot el que tenim,
en dia amb l'interès artificial, fer arquitectures cognitives.
Això sona una mica estrany i ho entenc,
és una mica xiro, però una arquitectura cognitiva
és com tota arquitectura que posa elements en contacte
i composa elements d'una manera adequada,
però en un edifici que compusem, totxos,
però d'una manera adequada i fem meravelles com aquesta torre
Això va ser el que anava a dir, això, no?
Que el que aconseguirem és que hi hagi arquitectures cognitives
que integrin l'aprenentatge basat en dades,
l'aprenentatge basat en coneixements més elaborats,
i capacitat de raonament, capacitat de planificació,
és a dir, una sèrie de característiques
que les interesses humanes tenim, que som capaços de fer,
les conseqüències de les meves decisions i les meves accions.
Aquí hi ha tot un camp molt interessant
encara de pura recerca en disseny artificial
que veurem que en els propers anys ens ensenyarà un corporant.
Jo penso que d'aquí, potser d'aquí cinc anys,
hi haurà arquitectures d'aquestes híbrides
que agafaran l'humor de l'incens artificial
generatiu actual basada només en processar grans quantitats de dades
i buscar patrons en aquestes dades.
Combinarem amb tècniques que ja treballaven
fa 40 anys en incens artificial, creieu-me o més,
que estan basades més en el processament
no només de dades, sinó de coneixements
Com anirà per aquí? Han quedat 4 anys?
Amb 4 anys podíem tenir resultats interessants
perquè hi ha gent molt potent treballant-hi.
Perquè si arribem a 40, a veure si arribem als 73...
Impossible. Potser ens ha enterrat a tots ja.
Però jo volia fer una reflexió més
No tan a la secció, sinó a persones.
En l'època que vivim, cada cop els periodistes d'obsolescència
redueixen més, el que abans tardava 10 anys en passar,
ara passen un any, mig any i dos mesos.
Si ens centrem en la part de persones,
ja hem viscut que han vist molt forts l'aparició d'internet,
Des del punt de vista de la...
Redueixen molt més els termins
en què les coses van succeint, per tant,
Internet, el mòbil... Era inimaginable que estiguessin
parlant amb algú al Japó simultani.
Són canvis que a diferents sectors han anat afectant menys o menys,
però si anem a l'espai sector i a l'espai persona,
jo crec que vivim en una època en què el que és imprescindible
Ja no serveix el viure dels coneixements que fa 30 anys tenia,
perquè les coses passen molt més ràpid.
Has d'estar constantment intentant aprofitar les eines que t'estan donant
per passar a ser més útil o més aficionat a la teva feina
i perquè lligo amb una altra fase,
que crec que és la realitat del que anem ara,
el concepte del contracte indefinit desapareixerà
i crec que hem d'aconseguir ser indefiniment contractables.
I això passa 100% per aquesta formació continuada
de quin tipus de tecnologies apareixen
per poder-les incorporar en el dia a dia
i intentar reinventar sectors, o intentar reinventar tasques
i fer-les de la millor forma possible abans que el de costat.
Aquest és l'avent, jugar amb la variable temps,
hi ha tecnologies que apareixen i se'n van.
Per exemple, el blockchain, fa cinc anys tothom parlava de blockchain,
de criptomonedes, d'alguna manera, ara ja ha baixat
en favor de l'intent artificial. Aquesta tecnologia ha arribat per quedar-se.
És a dir, unes tecnologies que permeten
eficiència a processos o a mantenir ingressos
d'alguna manera amb més o menys performance, com explicaves abans,
han arribat per quedar-se, per tant, la feina que s'ha de fer
és formar-se, aprendre'n, intentar-la incorporar-la,
i per tant, del que l'entorn va fent,
Mai desapareixerà la informació, mai desapareixerà el coneixement,
Si em permets una dada que hi ha aquí en l'economics,
aquí diu que els 60% dels llocs de treball
que existeixen a Gaudí i a Amèrica,
Diu que continuament s'estan afegint,
els censos de llocs de treball,
s'ha afegit fa 5 anys, solar, fotovoltaic i electric,
electricista en el tema de fotovoltaic.
Fins i tot no té gaire a veure amb la tecnologia artificial,
però sí amb la tecnologia, perquè aquest article és més genèric.
no tenim ni més ni mínima idea de com serà el món,
de quins llocs de treball hi haurà.
Tenim aquest exemple que fa l'any 40,
ara el 60% del que hi ha ara no existeix,
De llocs de treball, ocupacions...
Si hi ha una mica de finançament a les revistes,
El que dieu de talent digital,
tu deies que la gent s'adapta, hi haurà feina nova...
A dia d'avui tenim dades d'això,
perquè tenim un programa junt amb la Mobile World Capital,
que és Barcelona Digital Talent,
i cada any es fa un informe sobre la situació del talent digital.
A data d'avui a Barcelona, 30% de les vacances laborals no s'omplen,
perquè hi ha un gap de talent impressionant.
Això em porta al que deies tu, Albert, d'aquesta formació contínua,
Jo crec que això és importantíssim.
Però com que la bola de vidre no l'he portat,
em permet fer un somni en lloc d'un paticini.
És a dir, cap on m'agradaria que anéssim en els propers 40 anys?
No sé quan hi arribarem, però...
És a dir, i aquí incorporo l'anècdota que us volia dir del Japó,
perquè fem un exercici de revisió cultural,
però la ciència-ficció ens ha fet molt mal a l'hora de pensar
com ens relacionem amb la tecnologia.
Perquè sempre ha vingut o per matar-nos, o per aniquilar-nos,
Quedem esclavitzats per la tecnologia.
Però si pensem en la tecnologia com a assistents,
i això a Japó en saben moltíssim, de robòtica assistencial,
i és un repte que nosaltres també tindrem,
Allà no es discuteixen si el robot farà mal a la persona gran o no.
És que és la solució que han trobat.
I de fet, tenen tot un programa de recerca
i de línies d'innovació a nivell país,
que són els Moonshot Research and Development Programme.
I hi ha un objectiu que és coexistència de robots
i intel·ligència artificial amb persones.
Fixeu-vos que ja és coexistència, no és competència,
i potser podríem inspirar-nos d'alguna manera de la japonesa.
Si pensem en aquestes solucions basades en intel·ligències artificials
com a assistents, i posat en el prisma
que la informació és bàsica i que necessitem esperit crític
i que és difícil educar tothom, jo faria que les intel·ligències artificials
i a través dels mitjans de comunicació, revistes, publicacions, etc.
fossin unes aliades per a l'exercici de la tolerància.
No sé quantes capçaleres diferents llegiu a la setmana,
seran diverses, però seran segurament menys
de les que ens podríem arribar a llegir
si, per exemple, les intel·ligències artificials diguessin
que aquesta setmana has llegit massa d'aquest color.
Per què no et llegeixes aquest altre article sobre aquest fet?
O per què no llegeixes també què escriuen a quin altre país?
Que ens proposés alternatives d'altres visions sobre els temes.
I traduït al català. Per suposat.
Per aquesta bretxa cultural i lingüística que és importantíssima.
I crec que aquest exercici de tolerància a nivell informatiu
ens ajudaria a fomentar la cohesió social,
que seria una forma de combatre, és a dir,
si la desinformació és difícil d'eliminar-la 100%
perquè sempre ha existit, i crec que d'alguna manera o altra
sempre existirà, com a mínim, no serviria per alentar les pors
i, per tant, seria també una forma de prevenció contra els populismes.
És a dir, al final, jo crec que això, si la posem
a costar altres narratives sobre el món, altres mirades,
jo crec que ens ajudarà a ser molt més tolerants.
El fet que siguin animistes al Japó ajuda molt, eh?
Això és una diferència molt fonamental amb la nostra cultura.
Per tant, sí que ens hem de poder mirar com una...
Intentar imitar o atremolir, que ens inspiri,
però hem d'anar molt al tanto perquè estem parlant
d'una cultura molt, molt diferent.
Però és difícil la traducció, digue-s'ho.
Absolutament, i hi ha una decodificació cultural
que caldria fer, però us imagineu...
Sí, ho podem traduir a la nostra manera, però per veure
un model alternatiu que no és només aquest joc de suma zero,
guanya el robot o guanyem nosaltres.
La Carme Torres fa una feina espectacular.
Abans d'acabar i abans de fer un resum,
Albert, si ens ensenyes una mica el que hem preparat,