Resum jornades #APPEC2063

Introducció

Amb motiu del seu 40è aniversari lʼAPPEC es proposa reflexionar al llarg de lʼany sobre com serem dʼaquí a 40 anys, el 2063.

La reflexió sʼarticula al voltant de quatre jornades on diversos experts i persones rellevants de diferents àmbits debaten en taula rodona al voltant de 4 grans àmbits:

la IA i el seu impacte a les redaccions, periodisme i exili i el rol que la tecnologia hi juga, la llibertat de premsa i les seves servituds, i el futur lideratge femení a les redaccions.

Les jornades se celebren en diferents escenaris, 3 a Barcelona i el de “Periodisme i exiliˮ a Port de la Selva en col·laboració amb la càtedra “Hipòlit Nadal i Mallolˮ de la Universitat de Girona.

Les jornades es posen a disposició del públic al web appec2063.lesrevistes.cat en format vídeo amb transcripció automàtica generada per IA.

De les jornades en surt aquest document i un decàleg de com des de lʼAPPEC, i des del 2063 estant, veiem com són les redaccions.

Resum executiu

Les jornades #APPEC2063 van tractar en diverses taules rodones temes al voltant de l’ús de la intel·ligència artificial en les redaccions, del seu impacte en la feina, del paper del periodisme en l’exili i lʼefecte possibilitador de la tecnologia, del finançament de la llibertat de premsa i del lideratge femení en les redaccions més enllà de la partitat.

Pel que fa a la IA, les conclusions destaquen la importància de la IA en la diversificació de veus, ela verificació de dades, la necessitat de transparència i responsabilitat en la seva implementació i lʼimpacte en la feina, tant en sentit positiu; els periodistes poden partir de més amunt per veure-hi més lluny, com en negatiu; la IA generativa pot ocupar les feines primerenques a les redaccions fent obsoleta la feina dʼaprenent i trencant així la cadena de lʼofici.

La IA en particular, i les tecnologies de la informació i comunicació en general, són també les que atorguen una nova rellevància al periodisme a lʼexili, on han canviat el paper tdadicional del periodista exiliat, que ara pot continuar en contacte amb les seves fonts i arribar a una audiència global. El que no canvia és el paper del periodisme com a eina de resistència i com a fiscalitzador del poder.

En la taula de “Qui paga la llibertat de premsa?ˮ es va debatre sobre la necessitat de models de finançament sostenibles per al periodisme més enllà del publicitari i sobre la importància de la formació i la innovació als mitjans. Si fe cas dels publicitaris sembla que en el futur gran part de la comunicació persuasiva serà generada per IA.

Finalment es va parlar de la necessitat de fomentar el lideratge femení en les redaccions i posant de relleu lʼendarreriment del nostre sector més enllà de números i paritat; la paritat no hauria de ser només numèrica sinó de responsabilitat.

Jornada 1: Intel·ligència artificial a les redaccions

La jornada va reunir experts en IA, una sociòloga i un periodista especialitzat en comunicació tecnològica amb lʼobjectiu de reflexionar sobre lʼimpacte de les tecnologies dʼIA generativa en les redaccions i en com això condicionarà el futur del periodisme.

Es van abordar temes com l’automatització de tasques, la generació de contingut, la utilització de dades de tercers i la personalització de la informacióEs van destacar els beneficis que la IA pot aportar al periodisme en termes dʼeficiència, de personalització, dʼanàlisi de dades en temps real i de creació de noves formes de periodisme. No obstant això, també es van assenyalar els reptes que cal afrontar, com ara la verificació de dades, lʼètica en tota la cadena de valor, els biaixos algorítmics i lʼimpacte en els llocs de treball, especialment els dʼentrada.

Data: 19 de maig del 2023

Lloc: Torre Glòries, Barcelona

Participants

Ramon López de Mántaras i Badia

Informàtic i físic, pioner de la recerca en intel·ligència artificial a Espanya. Actualment és professor d’investigació emèrit del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i ex-director de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA).

Liliana Arroyo Moliner

Llicenciada en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctora en Sociologia per la Universitat de Barcelona. Actualment, ocupa el càrrec de Directora General de Societat Digital al Departament d’Empresa i Treball del Govern de Catalunya.

Albert Iruela Sànchez

Enginyer en Organització de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) graduat per La Salle. Cofundador de l’empresa d’intel·ligència artificial Omnios.

Josep M. Ganyet i Cirera (moderador)

Enginyer informàtic i divulgador, especialista en intel·ligència artificial. Actualment dirigeix l’agència digital Mortensen i és professor de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra.

Conclusions

1. La IA pot contribuir a la diversificació de veus i perspectives a les redaccions.

Les eines d’IA poden ajudar a identificar i donar veu a grups minoritaris que sovint no són representats en els mitjans de comunicació.

La IA pot facilitar la traducció de contingut a diversos idiomes, augmentant la seva accessibilitat a un públic més ampli.

2. La IA pot ser una eina poderosa per a la verificació de dades i la lluita contra la desinformació.

Les eines d’IA poden ajudar a identificar informació falsa o enganyosa a internet.

La IA pot automatitzar el procés de verificació de dades, alliberant temps als periodistes per a que es concentrin en tasques més creatives i analítiques.

3. La IA pot ajudar a crear noves formes de periodisme més personalitzades.

La IA pot ser utilitzada per a crear relats en nous formats que permeten als lectors experimentar les notícies d’una manera més personal.

La IA pot ser utilitzada per a crear xatbots que interactuen amb els lectors i els proporcionen informació personalitzada.

4. La implantació de la IA a les redaccions ha de ser transparent i responsable.

Els periodistes han de ser conscients dels biaixos que poden existir en les eines d’IA.

És important que les redaccions estableixin protocols clars per a l’ús de la IA.

És fonamental que quan sʼutilitzin eines dʼIA generativa es comparteixi amb lʼaudiència de manera transparent.

5. La IA no substitueix la tasca dels periodistes, sinó que la complementa.

La IA pot ajudar els periodistes a ser més eficients i productius.

La IA ha dʼalliberar els periodistes de les feines repetitives i de poc valor afegit per a que puguin dedicar-se a tasques més creatives i estratègiques.

Jornada 2: Periodisme i exili

La jornada “Periodisme i exili” va reunir periodistes exiliats, experts en comunicació, professionals del sector i activistes digitals amb lʼobjectiu de reflexionar sobre la situació del periodisme en un context de repressió i autoritarisme, amb especial atenció al paper possibilitador de la tecnologia.

Es van abordar temes com la realitat de l’exili per a molts periodistes, el paper del periodisme com a eina de resistència, els reptes del periodisme en l’era digital, la importància de la llibertat d’expressió i com la tecnologia facilita i alhora dificulta la tasca dels periodistes exiliats.

Data: 2 de juny del 2023

Lloc: Port de la Selva, Girona

Participants

Abraham Jiménez Enoa

Escriptor i periodista cubà. Forma part d’una nova generació de narradors cubans i, malgrat que el govern li va retenir el passaport fins al 2022 per la seva activitat periodística, va continuar explicant la realitat de lʼilla. És conegut per la seva obra “La isla oculta” per la que ha guanyat diversos premis internacionals de periodisme. Actualment viu a Barcelona exiliat.

Mitlhon Robles

Periodista i activista hondureny destacat per Reporters Sense Fronteres exiliat a Espanya. Ha estat perseguit al seu país per les seves denúncies de corrupció i crim organitzat. Robles està establert a Barcelona.

Josep Casasús i Guri

Acadèmic i periodista català. Ha exercit com a vicedegà de la UAB i degà de periodisme a la UPF. Ha estat catedràtic i ha publicat diversos treballs relacionats amb lʼofici de periodista i sobre el periodisme a Catalunya.

Montse Armengou Martín

Periodista i directora de documentals. Ha dedicat la seva carrera a la memòria històrica i al periodisme d’investigació, especialment en temes relacionats amb el franquisme.

Josep M. Ganyet i Cirera (moderador)

Enginyer informàtic i divulgador, especialista en intel·ligència artificial. Actualment dirigeix l’agència digital Mortensen i és professor de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra.

Conclusions

1. L’exili una realitat per a massa periodistes.

La taula rodona va posar de manifest la realitat de l’exili per a molts periodistes, forçats a abandonar els seus països d’origen per la persecució, la censura o l’amenaça a la seva vida.

Es va destacar la importància de la solidaritat amb els periodistes exiliats i la necessitat de crear xarxes de suport per a facilitar la seva integració en els països d’acollida.

2. El periodisme com a eina de resistència.

Els ponents van subratllar el paper crucial del periodisme com a eina de resistència enfront de la repressió i l’autoritarisme.

Es va destacar la valentia dels periodistes exiliats que continuen exercint la seva professió des de l’exterior, donant veu a aquells que són silenciats en els seus països d’origen.

3. Els reptes del periodisme en l’era digital.

La taula rodona va abordar els reptes que afronta el periodisme en l’era digital, com la desinformació, la proliferació de les fake news i la precarització de la professió.

Es va assenyalar la necessitat d’adaptar-se a les noves tecnologies i de buscar noves formes de finançar el periodisme independent.

4. La importància de la llibertat d’expressió.

La llibertat d’expressió com un dret fonamental per a la construcció de societats democràtiques. Es va denunciar la situació de vulnerabilitat en què es troben molts periodistes que defensen la llibertat d’expressió, i es va reclamar la protecció d’aquest dret a nivell internacional.

6. El paper positiu de la tecnologia.

La tecnologia ha permès als periodistes exiliats superar moltes de les barreres que tradicionalment s’associaven a l’exili:

Mantenir-se connectats amb les seves fonts i audiències. Arribar a un públic global.
Col·laborar amb periodistes d’altres països.

7. Els riscos de la tecnologia.

No tots els periodistes exiliats tenen accés a internet o a equips informàtics suficients per a realitzar la seva feina.

Els periodistes exiliats són objectius potencials de ciberatacs i de seguiment per part dels seus perseguidors.

La proliferació de la desinformació en línia pot dificultar la tasca dels periodistes exiliats de fer arribar la seva informació verídica a l’audiència.

Jornada 3: Qui paga la llibertat de premsa?

En un món digital, la llibertat de premsa s’enfronta a nous reptes. La proliferació de les xarxes socials i la desinformació, la concentració de la propietat dels mitjans de comunicació en mans de grans grups empresarials i la creixent influència dels governs en la regulació del sector són alguns dels factors que amenacen la independència del periodisme.

En aquest context és més important que mai reflexionar sobre el paper del periodisme en la societat i sobre els mecanismes que calen per a garantir la seva llibertat i independència. Quines són les amenaces a la llibertat de premsa en l’era digital? Com podem garantir un periodisme independent i de qualitat? Quina responsabilitat tenen els reguladors, els mitjans de comunicació, les empreses tecnològiques i la ciutadania en la defensa d’aquest dret fonamental?

Data: 6 d’octubre de 2023

Lloc: Espai Innovació Hub Social Fundació Bofill, Barcelona

Participants

Jordi Urbea

Destacat professional en el camp del màrqueting i la publicitat a lʼestat espanyol. Actualment, ocupa el càrrec de Senior Vice President d’Ogilvy Spain i és CEO d’Ogilvy Barcelona. Urbea és un pioner i referent en Internet, amb més de tres dècades d’experiència en el sector

Lluís Caelles Garreta

Periodista nascut a Isona, Pallars Jussà. Actualment, treballa com a redactor a la secció d’Internacional de TV3 i és professor associat en periodisme a la Universitat Pompeu Fabra UPF. Caelles ha destacat per la seva cobertura periodística internacional, especialment per la seva feina a la guerra d’Ucraïna.

Elies Campo

Enginyer informàtic, inversor i investigador català, nascut a Barcelona el 1978. Actualment, és investigador sènior a Citizen Lab, un laboratori d’investigació interdisciplinari que treballa en la intersecció de la tecnologia, la seguretat i els drets humans.

Josep M. Ganyet i Cirera (moderador)

Enginyer informàtic i divulgador, especialista en intel·ligència artificial. Actualment dirigeix l’agència digital Mortensen i és professor de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra.

Conclusions

1. Els valors fundacionals del periodisme i la tecnologia.

La jornada va destacar la necessitat de mantenir els valors fundacionals del periodisme, com ara la veracitat, la independència i la responsabilitat, mentre s’adapten a les noves tecnologies i plataformes.

2. La sostenibilitat econòmica del periodisme.

Els participants van discutir la importància de trobar models de finançament sostenibles per al periodisme, que garanteixin la independència i la qualitat de la informació.

3. La influència de les xarxes socials en el periodisme.

Les xarxes socials han accentuat la idea que la notícia és un esdeveniment instantani i que els fets poden ser distorsionats.

4. La col·laboració entre periodistes, mitjans i organitzacions.

La importància de la col·laboració entre periodistes, mitjans de comunicació i organitzacions de lluita pels drets digitals com Citizen Lab per a garantir la llibertat de premsa.

La tecnologia com a eina de doble tall: per multiplicar la tasca informativa, però també per reprimir la llibertat de premsa per part de governs totalitaris.

5. La dificultat del periodista en llocs de conflicte.

La cobertura dʼuna guerra, on la informació és essencial per a la comprensió de la realitat i la presa de decisions, esdevé una tasca impossible i ens quedem sense ulls sobre el terreny.

Els verificacors no tenen prou elements de judici amb lʼimpacte de la IA generativa.

6. A manca de nous models de negoci, el publicitari continuarà imperant.

Actualment la publicitat és fonamental per a garantir la llibertat de premsa. En un futur immediat veurem molta publicitat generada amb IA.

Jornada 4: Més enllà de la paritat numèrica. Cap a un lideratge femení en les redaccions

En el sector periodístic també es constata que la presència de les dones es troba lluny de la paritat desitjada. Amb una majoria d’homes ocupant les redaccions, les dones es veuen relegades a seccions específiques com societat i cultura, mentre que la seva representació en àmbits com política i economia és notablement inferior. A més, la segregació vertical es fa palesa amb la infrarepresentació de les dones en càrrecs directius, evidenciant una clara disparitat en les oportunitats de lideratge.

La bretxa salarial constitueix un altre aspecte crític, amb les dones percebent salaris inferiors als homes per tasques equivalents. La manca de transparència en les dades salarials agreuja aquesta situació, dificultant la identificació i abordatge d’aquesta desigualtat. Així mateix, l’absència de visibilitat de referents femenins en posicions directives contribueix a perpetuar aquesta disparitat salarial i de representació.

Per revertir aquest panorama cal que s’impulsin mesures destinades a fomentar el lideratge femení. La implementació de polítiques de conciliació familiar i laboral es debat com una eina clau per afavorir l’equilibri entre vida personal i professional. A més, la corresponsabilitat dels homes en aquest àmbit es presenta com un factor determinant per avançar cap a una societat més igualitària.

Data: 17 de novembre de 2023

Lloc: Sala Cotxeres del Palau Robert, Barcelona

Participants

Eva Pomares Latorre

Periodista que ha ocupat diversos càrrecs relacionats amb la comunicació i la difusió. Actualment és la directora general de Difusió de la Generalitat de Catalunya.

Anna Sáez Mateu

Periodista i directora del diari Segre. Sáez ha assumit el repte de liderar el mitjà en un entorn mediàtic en transformació. Sáez ha abordat temes relacionats amb el finançament del periodisme, la influència de la publicitat, el paper de les dones a les redacions, els interessos corporatius, així com la lluita per la veritat en l’era de les notícies falses.

Laura Rosel i Sola

Periodista i presentadora que ha destacat en el camp del periodisme polític i ha participat en diversos programes de ràdio i televisió. Ha dirigit i presentat el programa FAQS i el Matí de Catalunya Ràdio.

Conclusions

1. Presència de les dones en les redaccions.

Paritat numèrica no aconseguida: encara hi ha una majoria d’homes en les redaccions.

Segregació horitzontal: les dones estan més concentrades en determinades seccions (societat, cultura) que en d’altres (política, economia).
Segregació vertical: les dones estan infrarepresentades en els càrrecs directius.

2. Bretxa salarial.

Diferència de salari a favor dels homes: les dones cobren menys que els homes per la mateixa feina.

3. Lideratge femení.

Infrarepresentació de dones en càrrecs directius: les dones ocupen menys càrrecs de direcció i subdirecció que els homes.
Visibilitat dels referents femenins: falta de visibilitat de dones en posicions de lideratge.

4. Corresponsabilitat dels homes.

Implicació dels homes en la conciliació familiar i laboral: els homes han de compartir la responsabilitat de la cura de la família i la llar. La lluita per la igualtat és responsabilitat de tothom i beneficia tothom.

5. Compromís del sector.

Implementació de plans d’igualtat: els mitjans de comunicació han dʼimplantar plans d’igualtat transparents per a aconseguir la paritat i el lideratge femení.
Transparència salarial: publicació actualitzada de dades sobre la bretxa salarial en el sector.
Sensibilització: promoure la sensibilització sobre la igualtat de gènere en el sector periodístic.