Tercera jornada
Qui paga la llibertat de premsa?
secretària de Polítiques Digitals de la Generalitat.
Aquí t'agraeixo molt que estiguis aquí amb nosaltres
per obrir-ho i et passo la paraula directament.
Després ja seré jo qui els hi foti la xapa.
Abans de res, felicitats per aquests 40 anys,
perquè és una fita molt important i per 40 anys més.
De veritat, ara comentàvem que sóc molt fan
de moltes de les revistes que hi ha allà penjades,
i que tant de bo les tinguem durant molts més anys,
perquè són estructura d'estat.
Abans de res, gràcies també per convidar-me
a inaugurar aquesta taula rodona.
Haig de dir que per temes personals no em podré quedar.
No és que no m'interessa tot el que heu d'oferir,
perquè conec molt bé els ponents,
sé tot el que diran i serà molt interessant,
serà típic allò que diuen, no?, entre examen.
avui ens trobem aquí per recordar-nos
que, a més a nosaltres mateixos,
que és la llibertat de premsa,
per a qualsevol societat democràtica.
poder accedir a informació diversa,
per a la transparència i la responsabilitat
de la presa de decisions polítiques,
ens afecta a tots els nivells.
I no estem parlant només d'un dret bàsic,
sinó que és una responsabilitat
però especialment pels professionals
que han de tenir aquesta mirada crítica,
també aquesta mirada il·lustrada,
per fer-se aquestes preguntes necessàries
al coneixement, a la informació,
que ens genera aquesta desinformació absoluta.
que crea aquesta societat informada
i una actitud oberta i respectuosa
davant de les opinions diferents.
de quines són aquelles fonts fiables
Per exemple, el projecte de Viquipèdia
i és un magnífic exemple de qualitat democràtica.
que han passat al llarg dels anys,
des del 2017, per dir una data,
que a més s'han vist tendències
que s'han fet des dels seus articles
o des d'on s'han fet aquestes edicions.
Abans era més difícil traquejar-la,
Fins i tot per aquells que s'engreuen impunes.
I ara posaré un exemple molt llunyà.
Hi ha un senyor, que no diré el nom,
un article que a ell no li va agradar
i per saber qui havia sigut el xivato
és un acte que molt poques persones al món poden fer,
aquesta llibertat d'informació
queda trepitjada per certs poders
a vegades més propers dels que ens pensem.
I els diners no donen la felicitat,
però si tu vols saber alguna cosa
I també ajuden a pervertir aquesta balança de poder.
Perquè la veritat no sempre és còmoda,
per la preservació de la democràcia.
A més, avui sortiran, estic segura,
Per exemple, tinc a sobre de la tauleta de nit
que ja me l'he llegit, el llibre del
Josep Maria Ganyet, La democràcia mor al núvol,
I m'agrada molt el capítol de Pagàs, perquè a més el vam comentar,
i tu comences a llegir el capítol
i dius, és veritat, és el mite de Pagàs,
tot el coneix, però acaba amb una frase
No sé com és cliffhanger en català.
És igual, un cliffhanger d'aquests mites grecs
d'un conte clàssic que jo em pensava
que això ja estava tot inventat.
A veure, si ens hem de quedar amb una idea,
jo crec que la tecnologia i la informació
ens perverteixen aquesta mirada i aquesta societat
Ens hem de fer forts, a més, amb aquesta mirada
crítica, començant per la nostra
moltes vegades votem amb un clic
o votem amb una compra, passant la targeta de crèdit.
en aquesta configuració del món, més enllà
I aleshores, potser, si arribem molt lluny
serà molt més difícil tornar enrere.
La veritat és que m'ho has deixat
molt amunt per fer la meva introducció
de llibertat en què recuperaríem
igualitària, a canviar totes les coses
I en aquell moment vam començar a fer
revistes, perquè això era un desert,
i van sorgir mitjans de comunicació
que parlaven la nostra llengua
que la gent comprava, pagava, comprava
lectors que pagaven pels continguts,
anunciants que ens feien servir
que funcionés aquest tema de la llibertat
En aquells moments, si el poder
i subscriptors i d'anunciants,
I si un anunciant s'emprenyava
i ens cancel·lava la campanya,
teníem molts altres anunciants
seguim fent continguts de qualitat,
que s'han acostumat a no pagar
la creença que els continguts són lliures
i si aquí hi ha un mur de pagament
ja busco la manera de saltar-me'l
i als anunciants se'ls han quedat
que són més poderoses que els governs
no tenim la pota dels anunciants
d'explicar, d'interpel·lar poder,
en una posició de molta feblesa.
i dir què passarà d'aquí 40 anys
als creadors de continguts de qualitat
i entendran que els han de donar suport
per garantir aquestes plataformes
que arriben als seus consumidors
que, com en cada sessió que fem,
moderarà el Josep Maria Ganyet
de la celebració dels 40 anys de la PEC.
Bé, ja els presentarà ell, no?
havia apuntat els canons cap a tu,
però no, ja veuràs que les coses
si tot va bé i la tecnologia no es falla
de com la tecnologia s'ha portat
Jo només volia recentrar una mica
i gràcies, Gines, de veritat per haver fet l'esforç
va ser la publicació del Temps
i ho vam fer nosaltres, jo estava en aquell moment
es feia allà, si no me'n recordo
jo diria que parlo de l'any 98
i allà va venir el president Pujol
i allò no funcionava ni a tiros
tirar un cable de servei i estació
fins al col·legi d'arquitectes
que estava allà a la cantonada
allò d'enganxar-la, corrents allà
i llavors la connexió era perquè
el president Pujol la inaugurés
i allò no funcionava ni a tiros
tot rebregat perquè m'havien penjat
amunt i avall i llavors de cop i volta
veig tothom blanc perquè allò no funcionava
home, Sant Quirzevesor, en Bosch
l'alcalde és amic meu, la ratafia és Bosch
i ens vam enredar a parlar d'això
no l'he pogut evitar de dir-la
el meu primer moment amb la primera publicació en català
gràcies per la presentació i per convidar-nos
però ja veieu, ja m'ha fet l'espoiler
volia destacar la seva llarga trajectòria
no només en el sector de la publicitat
sinó també en el sector d'internet
jo el que volia destacar era això
i que pot parlar des de molts àmbits
poder configurar aquesta taula
perquè no només són tres experts
una molt bona part de solapament
que vau tindre en aquell moment
els estàvem tenint ara amb l'Alias
però gràcies als tècnics que ho han pogut arreglar
incipient que tots en vam ser clients
després us faré unes preguntes
al meu costat tinc el Lluís Caelles
amb càrrecs de molta responsabilitat
editor del canal de Noticias 324
suposo que la radiació ja ha baixat
jo crec que ell també ens pot explicar
qui té la clau d'aquesta llibertat
de la seva experiència professional
actualment redactor de la secció internacional de TV3
professor al periodisme de la Pompeu Fabra
té accent de Lleida quan parla
la seva vida està entre Silicon Valley i Barcelona
que hagués pogut ser aquí físicament
però bé, jo crec que ens deu sentir
la clau de la informació que rebem
quan Facebook va comprar whatsapp
tot i que, després ens ho explicarà
no estava gaire d'acord amb en Zuckerberg
va participar en la investigació
i en l'informe del cas Catalangate
d'espionatge a societat civil i a polítics catalans
és un senyor que participa activament
en totes les feines de The Citizen Lab
Estàs per aquí? Sí? O per allà?
són els dolents de la pel·lícula
de les campanyes que fan les vostres revistes
aquell senyor que ha estat a les tecnològiques
és el que ha girat tot el mercat de la comunicació
dels poders, siguin d'aquí o d'allà
segons com, si aquesta gent ho fa malament
són els dolents de la pel·lícula
i vull pensar que no són i que ens ajudaran
el Jordi ja m'ha fet una mica de spoiler
volia parlar d'aquesta trajectòria però
tecnològiques, agències de publicitat
que deia que la llibertat de premsa està molt bé
sempre que tinguis una premsa, una rotativa
absolutament igual. Bé, això ha canviat molt
els grans grups mediàtics o les grans fortunes
en tenim tots per bé o per mal.
M'agradaria una mica aquesta trajectòria que has començat
afocant-ho des del mercat publicitari
com ha canviat tot això, des que hi havia
una rotativa que la tenia el senyor Godó
fins que ara tenim una rotativa a la butxaca
pràcticament, qualsevol que tingui
capacitat de comunicar. Com ha canviat
com ha influït en la vostra feina
i com això afecta, òbviament, a les
publicacions d'aquí. I a partir d'aquí, el que vulguis.
anem cada cop més a la personalització
fer la idea que els grans mitjans
fa molts anys vaig dir, tindrem
100.000 canals de televisió i algú es va assustar
ens assustem perquè en tindrem 100.000 i crec que
m'he quedat curt perquè n'hi ha milions.
Per tant, estic en la certesa que
properament tot anirà cap a la
i serem capaços de trobar el micro
per a cadascuna de les persones a funció del seu perfil.
els que dic que veurem un Barça-Real Madrid
i podrà anunciar-se a la pizzeria de sota
una pizza veient el partit Barça-Real Madrid.
de paradigma molt gran perquè voldrà dir que
serem capaços de fer microanuncis
amb el mateix tipus de contingut i això serà
un gran canvi de paradigma. Però, clar, tot això
com que sou tan generosos, ens aneu donant
toqueu, tot el que mireu, tot el que feu
cada cop més nosaltres tenim més
a microsegmentar. Per tant, jo crec
que no necessitaran, com als anys
sinó que poden fer soroll a determinats
llocs amb determinats col·lectius
i ser capaços de funcionar. Jo me'n recordo
quan tornàvem abans del poneri de la nit
em trobava amb algun periodista
que venia de Barcelona-Madrid i tal
i els deia, estàs perdent el temps treballant per la teva
capçalera, tindries que fer la teva
pròpia capçalera i ser tu el que parlessis.
Llavors, automàticament deia, això no puc fer-ho
perquè clar, és que jo no arribaré
lluny. Jo li pensava, sí que arribaràs lluny
si ets capaç de crear la teva opinió
i ser capaç d'arribar a molta gent, doncs
passarà. El canvi publicitari és que
buscarem a qui li hem de dir les coses
i com li hem de dir, perquè no te n'oblidis
que serà 1 a 1 la publicitat d'aquí a poc.
cada cop m'interessaran menys, perquè cada
cop són menys genèriques i com que no sé
no m'interessaran. En canvi, quan pugui ser
de cadascun de vosaltres. I no solamente
l'eixerca de cadascun de vosaltres, sinó que, a més a més,
característiques personals. Vol dir que si
ell és molt analític i li agrada
racionalitzar-ho tot, li vendré el cotxe
racionalitzat. I amb ell, que és un
emocional de nassos, amb ell li vendré
totalment fet a la seva mida, racional i tal,
I el veurà ell en el contingut
que més li agradi de la revista El Temps
la radioactivitat en aquell moment al Japó.
de segmentat i microsegmentat.
de la pel·lícula perquè sap tot el que fem
i el que ens interessa, però diu
Llavors diu, bé, a veure, és qüestió de posar-hi preu.
Jo crec que hi ha moltes pistes,
les dades. Jo crec que un dia hauríem de parlar
de la bombolla de la publicitat
a internet. És allò que compres unes bambes
i l'endemà tornes a posar l'anunci de les mateixes
d'això, però això està funcionant molt bé
a nivell polític i ha provocat uns canvis
molt grans a la nostra societat, aquesta
public personalitzades, després farem una ronda
d'intel·ligència artificial, ja,
però jo crec que aquí hi ha molts punts
en un espectador privilegiat del Pols,
de la llibertat de premsa del món,
de l'impacte, de les restriccions,
de qui la pagui. Ara parlàvem, aquest senyor té
grans anunciants que es poden interessar
sofert la limitació, la dificultat
o el que és treballar en condicions molt
he llegit tots els llibres que s'han publicat,
qualsevol pública, també les privades.
punt de vista, també m'agradaria que ens expliquessis
la teva experiència personal, perquè
d'operar amb entorns on la llibertat de premsa
lliure, val dir, la redundància que hauria de ser.
suposo que anirem parlant de moltes coses. Molt interessant
recomanacions periodistes s'han d'invertir en ells mateixos perquè
facin el seu canal, perquè això està ja tenint conseqüències
àries sobre la informació. Jo parlaré sobre
informació, no sobre publicitat, que no en sé res.
el Ganyet l'altre dia al Twitter va fer un
de premsa. Espòiler, som nosaltres,
Doncs jo també faria un espòiler
la llibertat de premsa, la llibertat
exercint-la. És un dret que si l'exerceixes
en públic, informar en públic,
crear un mitjà, sinó els consumidors,
Anava a dir consumidors passius, no són passius
triem i ara, i cada vegada més,
llibertat de premsa, la llibertat
en conflicte, per exemple. Ho dic
treure'n d'aquí la meva conclusió.
Passa a ser accessòria i l'objectiu primordial
que és, en aquest cas, guanyar una guerra.
Fins i tot pot ser comprensible.
la primera víctima d'una guerra.
Com que la informació és un arma,
l'exèrcit que està lluitant al front
I perquè en un lloc la llibertat de premsa
es troba en una situació i perquè
a l'altre es troba en una situació diferent.
Tot i que són dos països que estan en guerra
i que tenen un front de guerra.
Borbó Grimí-Zabensky va aprovar una llei de premsa
perquè era una norma que limita
de llibertat de premsa, de llibertat d'informació.
prohibeix que s'expressin públicament
qüestionin la integritat territorial del país.
És a dir, un articulista no pot,
segons la llei de Grimí-Zabensky,
jo sóc partidari d'arribar a un acord
Això està prohibit a l'Ucraïna.
no es tracta d'un col·legi de periodistes
uns mesos després, el Kiev independent
que destapava una enorme xarxa
al reclutament de les brigades
Hi havia robatori a mans salves de diners,
que després es revenia, i es va publicar
i, evidentment, allò no va agradar gens al govern
Això no va bé per la moral de la tropa,
no va bé per la moral de la població.
la premsa havia contemporitzat molt
amb la guerra. Nosaltres vam fer una entrevista
a la televisió pública ucraïnesa
Vam entrevistar, vam parlar amb ell,
i les nostres preguntes anaven molt orientades
a saber en quin estat de prelació
quedava la llibertat de premsa respecte
I va acabar confessant-nos que ells tenien llibertat,
si hi havia alguna informació que podia
qüestionar l'estratègia de guerra
els sis grans canals de televisió
s'han unit i estan fent antena única.
com si aquí al país, el que féssim
generoistes s'han convertit en una antena única
que parlen només de la guerra.
24 hores, amb torns de 6 hores
que va produint cada un dels canals.
la senyal durant 6 hores i quan han acabat
aquelles 6 hores l'hi cedeix a un altre canal
Tu vas pels hotels i pels llocs i veus
gairebé sempre la mateixa programació.
Queden al marge canals temàtics,
infantils, etcètera, que segueixen
l'Ucraïna va ser capaç de publicar
aquest article i estan apareixent articles
Per què passa això? Jo crec que passa
d'independència i després de 30 anys
d'intentar bascular cap als valors
occidentals, amb tot el que comporta
i amb totes les dificultats, l'Ucraïna és
però després de 30 anys de bascular
que puguin publicar el que els convé
com un comportament necessari,
I això fa que ara, tot i estar en guerra,
un gran escàndol que qüestiona
una de les branques que estan lluitant
A l'altre costat, què passa a Rússia?
Doncs a Rússia passa que en aquest moment
la llibertat de presó, abans d'ahir,
afortunadament per ella, a la periodista
L'han condemnat a 8 anys de presó.
un pare a dos anys de presó perquè la seva filla
havia fet un dibuix en el qual
demanava que s'acabés la guerra d'una manera velada.
Li van treure la pàtria protestat,
Anna Roitovskaya va ser assassinada
i hi havia mitjans independents
que han anat desapareixent a poc a poc.
els magnificàvem com una proesa.
Per què passa això? Doncs jo crec que passa això
perquè en aquell país la consciència
de la gent, el que deia jo al començament,
premsa lliure, no està estesa.
El contracte social que s'ha fet
en aquell país va per un altre costat.
No inclou la llibertat de premsa.
és més o menys, tu em garanteixes
una certa seguretat i a mi m'és igual
la resta de les coses que passin,
encara que siguin brutals en aquell país.
introduir, per anar a la filosofia
de la llibertat de premsa. El següent pas és que
tota aquesta operació de triar,
posar-se a l'altre costat i emetre
Així de clar. Els diners que, com deia
Però els paguem entre tots quan tenim la cultura
de voler pagar-los. I em sembla que això
és el punt d'arrencada, només.
Sí, sí. A mi m'agrada molt aquesta
És com la democràcia, que cada
generació se l'ha de guanyar, la democràcia.
La llibertat de premsa l'has d'exercir
Fins i tot amb cada clic que fas.
redifondre aquesta informació o no.
comprovat, no ho sé. Crec que això
sigui la responsabilitat individual nostra
dades, que cedim el poder a les grans
més responsabilitat. M'agrada molt això que
la llibertat de premsa s'exercís,
qui són capaços de posar context
de dades que generem, doncs són les grans
amb les seues plataformes d'intel·ligència
artificials, capaços de trobar
correlacions allà on nosaltres no hi veuríem res.
casos d'aquests de campanyes publicitàries
que de sobte s'adonen que els que els
van sempre al concert de no sé qui
I llavors pots fer aquestes campanyes a partir
de les informacions que les dades ens donen.
experiència com a emprenedor, té molta
experiència de treballar amb start-ups,
de treballar amb empreses molt influents
en la conversa global, com són
La seva última feina de Telegram és molt
de com de complicat va ser la gestió
de Telegram el dia de la sala al Capitoli.
sinó l'impacte que això té en les societats.
tenen utilitzant aquestes tecnologies
aquesta recollida massiva de dades
un negoci. Entoma-ho com vulguis,
fes les digressions que creguis convenients.
i tenir-me aquí. Moltes felicitats
Jo no seria aquí si no hagués sigut
subscriptor, i encara ho sóc, d'algunes
de la família d'algunes publicacions,
el Jordi, que fa ara temps que no
un dels primers a perseguir WhatsApp
perquè volia, tenia molt d'interès que
les marques i les empreses amb què
treballaves poguessin comunicar amb els seus clients
o no fer audiència a través de
interessant. No sé si al final
heu aconseguit realment utilitzar
WhatsApp per comunicar-vos amb les empreses, perquè sé
del tot, o encara no són difícils
d'utilitzar i difícils de funcionar
altament complex. I l'anècdota,
quan estàvem en WhatsApp, estàvem a Barcelona
davant del Mobile World Congress, parlant
amb tu de com fer una campanya
per donar més difusió i, a més, te'n recordes,
no? Vull dir que estàvem allà al meu despatx
i que hores després, com aquell
que diu, espera't, allò que estàvem menronant ahir
passarà això. Dic, hòstia, espera't,
prospeccions amb el que vindrà
dels molts exemples que es poden explicar.
contribuït en empreses que han
tenim, molts cops, no tenim el
amb les societats, i això ha sigut
un dels exemples de totes aquestes companyies com
Arriba un moment que els equips
utilitzin més, es quedin més, visitin
més, i purament per una necessitat
totes aquestes tecnologies, aquestes evolucions
evolucionen en models de negoci
que fan que la companyia pugui ser
pressuposades, com els likes, els
follows, els scrolls infinits,
tot el tema de la web i el web
ens afecten a nivell d'addicció,
en la nostra societat, ja sigui votant,
una consideració global que això
és així, que aquestes companyies
i com han sigut aquestes implementacions
tota la iniciativa global de com
es regulen aquest tipus de companyies
i després també sobretot el més important
és que cada cop ja la societat
i els consumidors i els ciutadans
són més conscients que aquest tipus
de productes ens arriben a afectar
la nostra biologia i la nostra
i cada cop demanem més productes
a nivell d'aquestes funcionalitats tecnològiques
o funcionalitats dels productes que som
és d'aquesta manera. Per tant, demanem
a la nostra privacitat, que recullin el mínim possible
Facebook es plantejaria fer-nos pagar
Meta es plantejaria fer-nos pagar
en cas que no volguéssim publicitat,
les nostres dades, que respectés
Ja veurem on acaba i sembla que això és
un preu que han disparat molt amunt,
Ningú d'aquí pagaria 14-18 euros
al mes a no ser que tingui un interès professional
qualsevol d'aquestes plataformes
que puguis recollir dades amb consentiment
i la gent que no tingui les dades
puguis guanyar-ho a través d'una subscripció,
però jo crec que acabarem amb 2,99 o 3,99.
Dir-vos també que les xarxes socials
Segurament veurem alguns models d'aquests
que no són tan estranys, són com el de Spotify
i això potser amb alguns models
si no vols pagar sense anuncis
jo tiraré uns quants temes ara a la taula
que en principi podien ser molt dispers
intransigents com els m'agrada
no hi ha temps a les xarxes socials
comprem. Això ho sap molt bé també
el Jordi, però també en els processos
En els processos socials, com ens relacionem
a afectar la biologia de les persones.
Moltes vegades quan hem passat massa estona
i hi ha aquests grans esdeveniments que ens tenen
quan està passant alguna cosa i ara estem aquí
tancats i sabem què està passant
no sé què, que s'arribarà un acord,
que en breu ja sortirà no sé qui explicar
com funcionarà la investidura.
Ostres, a veure si m'estic perdent.
aquest debat a les escoles, crec que és
Pel que fa a la recollida de dades,
us permeti a vosaltres, als anunciants,
De vegades parlem del Big Data,
Apple sempre parla del Right Data,
és a dir, jo no necessito molta informació,
per donar el servei que vull donar.
deu anys no n'érem conscients, però ara,
gràcies a iniciatives com les de l'EI
ara cada vegada en som més conscients.
I d'aquí, això de Facebook d'aquesta setmana.
Clar, tu et posaran la feina més difícil a partir d'ara.
Poden sobreviure aquestes grans tecnològiques
Podem trobar algun altre model
que no sigui pagar el preu que val?
Perquè pagar el preu que val és prohibitiu.
Si haguéssim de pagar el que val un diari
o una publicació periòdica sense publicitat,
el diari cada dia ens costaria 20 euros.
L'altra cosa és que tu vulguis acabar donant
El que passa és que som de tiro fàcil.
i moltes d'elles escolten mentre parlem.
És que, clar, si tu mires fredament,
dius, escolta, nosaltres som una mica...
de la protecció de la data és zero.
de l'atenció a la dada és zero.
Per tant, com que tu tens un nivell molt baix,
Però és que les generacions que venen encara pensen menys
Per tant, no s'ho plantegen ells.
Estem davant d'una situació que jo penso...
en un projecte, no puc citar el client,
a Barcelona, que l'hem portat aquí a Barcelona
I és un laboratori en què barregem
el first party data, les bases dades
que tenim dels nostres clients.
que el client ens ha donat prèviament,
Això que ens els ha donat, 4.500, eh?
Vull dir, s'havia de saber quasi tot de tu,
Això ho estem barrejant amb els mitjans,
és a dir, anem a veure quins són els continguts més afins
I en tercer lloc, també anem a veure
com és el seu comportament davant determinats continguts
i determinats anuncis per ajustar
encara el missatge més i poder-li dir
en el mitjà de comunicació, atenció, eh?
Escolta, si ajustes els missatges
farem més negoci tots plegats.
és més difícil l'adaptació, perquè clar,
el producte que crea és el que crea
i és molt més tailor-made, no?
de quan més gran sigui la corporació,
serà molt més permeable a la pressió
quan més petitó i més tailor-made sigui,
Perquè jo crec que aquest producte
no puc posar-hi de fer altra cosa, no?
Per tant, la dada seguirà existint
potser en un grup de gent d'un 10%,
que sempre dic que som els raros
que ens agrada controlar què és el que donem,
friendly, simpàtics, generosos
bueno, ho utilitzarem de forma curiosa.
és la que tota la vida ha passat.
El dia que va morir el meu pare,
que m'ajuda molt a visualitzar-ho,
que els fons de comerç són les targetes de visita.
I jo, hòstia, mon pare, què targetes de visita, papa?
Hòstia, el fons de comerç són targetes de visita.
Llavors, el dia que va morir el meu pare,
i llavors veus les capses de targetes de visita.
I darrere cada targeta de visita hi ficava
Juan Alvarez, director de compres del Corte Inglés.
Té tres fills i li agrada paella.
Jo m'ho imagino entre nosaltres.
Hombre, ¿qué tal el Atlético y el Partido Socialista?
això era el seu big data en aquell moment.
Això era portat al segle XXI amb tecnologia,
amb la capacitat de generar imatges dinàmicament.
Amb les eines que et permet fer-ho tot industrialment
Ara, hi ha un punt en què jo sempre dic
A mi, si això serveix per manipular gent
per manipular gent religiosament,
d'aquest tipus de coses, jo n'hi entraré.
Ara, si t'he de vendre un cotxe i vols comprar-te'l,
jo m'intentaré vendre-te'l de la meva marca
en lloc de comprar-te'l de la competència.
i intentaré començar la llota.
El meu BMW té comprar-se l'Audi perquè és client meu,
I ho intentaré, lluitaré per això.
Però per això a mi em sembla això ètic.
amb aquesta informació, amb aquestes dades,
com que tinc dubtes de si votaràs aquest o aquest,
et fotré canya perquè votis aquest altre,
De fet, a nosaltres ens han vingut partits
demanant-nos, escolta, que ens ajudem la tecnologia.
Per tant, aquest és el punt, per mi,
que és el crític que ningú parla,
que és el punt de l'ètica de la gent.
El que passa és que, clar, la gent que la té aquí,
i d'una altra la tenen a tu punt tu.
Per tant, és molt complicat d'afinar.
M'estaves dient això i pensava,
hòstia, aquesta gent, Quiragüevels,
que repeteix una mentida cent vegades
Dades sí, dades de qualitat sí,
dades que utilitzarem des del punt de vista
l'adequació de certs continguts
perquè pugui funcionar millor.
Ei, ja us agrada, però si ho fareu, home,
No dieu altra cosa. Informar sí,
per parlar de la ciutat de Barcelona,
Aquí hi ha un debat molt interessant
de com això pot condicionar la llibertat
que hem de ser hàbils de trobar,
no cal parlar malament de l'altre cotxe,
el paral·lelisme fàcil és l'energia nuclear,
S'ha fet servir perquè hi hagi països
que tenen una capacitat de destrucció enorme
i la facin servir cada dia en la seva geopolítica
que també té la seva programa que genera llum,
ja van caure a l'altre costat fosc.
Jo crec que això és com el tub de la pasta de dents.
la pasta de dents, quan l'has fet sortir,
cap a dins no torna a entrar igual.
celebrem que hi hagi molta gent
que ho miri com ho mireu vosaltres,
però vull dir que la garra s'ha obert ja.
és que m'he quedat amb la cosa
del vaticini que hi haurà un milió de canals
Això ja ens està canviant la manera de fer les coses.
a més a més, ho confessem d'una manera explícita
que s'estan fent la seva pròpia marca.
el clàssic stringer que va als llocs a vendre peces
que és una figura que ha d'existir
i jo crec que els hem de llevar
perquè treballen a vegades en condicions
han d'estar constantment invertint en ells.
a les xarxes socials, a Twitter.
el periodista sigui el lloc dels fets.
Si no està als llocs dels fets, no hi haurà informació.
el que hi ha darrere les benvenides
perquè pot veure en quines condicions es recull
i pot intuir quines traves hi ha
i de quina cavitat és la informació
Sempre que després la informació sigui de qualitat.
I mira que estic rodejat de periodistes.
perquè ja s'ha demostrat que això ja està destruït.
periodista personalment la que li posa
d'aquestes pàgines web que comencen a analitzar
notícies falses i et quedes acollonit.
que es diuen que no pas les veritats que es diuen.
Amb això es construeixen proves per destruir
gent. És que és una cosa que jo
em quedo... Clar, jo ara ja penso
amb la intel·ligència artificial
agarrem-nos que vinguin curves.
L'Elias ha parlat de regulació
i tu, Jordi, parlaves de l'ètica
de l'ètica que hi havia darrere d'una notificació
mentre estàs sopant amb la família.
M'agradaria que em parlessis d'aquesta ètica
i ara parlarem d'intel·ligència artificial
com això encara ens ho canvia més,
ens ho fa més difícil o més fàcil, no ho sé.
a la Unió Europea, aquesta comparació
amb l'energia nuclear, l'intel·ligència artificial,
les dades es comparen amb residus nuclears.
Tu pots agafar dades però no les pots tindre per tota la vida.
Allò és com un residu nuclear perquè després
pots fer un perfil d'aquella persona
si vols fer dues pinzellades, aquesta és
ètica, amb aquest exemple que vam parlar una vegada
de les notificacions perquè crec que s'entén
molt, i la necessitat de regulació
com hauria de ser i si comparem aquestes
l'energia nuclear, la regulació que hem fet
és anem a enviar una notificació
centenars de milions de persones.
Aquestes preguntes inicialment
un grup de 50 persones que estem treballant
en aquest producte, quan sortim de l'oficina
no trobem ningú que l'utilitza perquè
s'utilitza principalment en altres països
i, per tant, aquest tipus de converses
s'implementaven a nivell de funcionalitat
es començava a pensar, ostres, estem arribant,
arribarem a enviar aquesta notificació
a centenars de milions de persones, quin impacte el tindrà?
A quants potencials Einstein's
quan estàvem a punt de descobrir
Aquestes converses sí que es van començar
i a pensar a nivell d'indústria
volia comentar un parell de coses sobre la conversa anterior
les expectatives de valoracions
d'aquest tipus de companyies tecnològiques
en el sentit que Facebook, Google
van instantar unes expectatives
a nivell de generació de negoci
no funcionaran i les expectatives
de valoració d'aquest tipus de companyies
no podran arribar a ser. I, per exemple,
Twitter és un cas com aquest. Inicialment,
era que arribés a la distribució
que té Facebook. Això no ha sigut així
i la indústria, d'alguna manera,
durant uns anys ho va considerar com un fracàs
perquè s'havia estancat en 300 milions
però que no eren les expectatives de Google.
Això també està passant, per exemple, amb WhatsApp
o amb Telegram. En Telegram, per exemple,
ara mateix, més o menys, costa
em signala. Llavors, ha d'haver-hi
i com creem productes a nivell
d'aquests canvis. Perquè les dades
també relacionades amb el tema
de la regulació. A vegades s'escolten
i aquesta paraula no em surt en català, però
I això és pràcticament impossible.
Els anuncis són, per definició,
targetat a l'audiència que vols arribar
Per tant, hi ha moltes converses
i continguts, també les tendències
interessants a nivell de tecnologia és que
sembla que hi ha, i aquesta és una altra paraula que no em surt en català,
Podríem dir empaquetar i empaquetar en el sentit
de, els creadors de continguts,
ja portem uns anys, que sembla que
les seves newsletters, els seus canals de Telegram,
els seus canals de WhatsApp i hi ha
Ara també hi ha una tendència a les
plataformes de continguts o de socialment
i funcionalitats per als creadors de continguts
perquè puguin crear, monetitzar
els seus creadors. Estem creant
i el que estem veient ara és que hi ha col·laboracions
entre alguns d'aquests creadors i que s'agrupen
i creen els seus propis continguts. I llavors penses,
això és un canal de televisió o això no és un mitjà
de comunicació, no? I ens hi ha aquesta tendència
d'aquests de plataformes. I això és un altre que també
la tendència que hi ha als creadors
tradicionals, que quan hi ha una nova
aleshores normalment les coses virtuals o digitals
del que es vol fer virtual. Quan?
quan es creen continguts adaptats
en aquelles plataformes que són
i això esperant que els consumidors
compressin aquestes revistes. Això
les noves plataformes que surten
els nostres continguts? Quins són
plataformes? Jo crec que un dels reptes
que hi ha a Catalunya, en aquest sentit, és
els diners que s'estan gastant a altres
poden gastar-se més diners experimentant
aquestes publicacions per a aquestes noves
per necessitat anem una mica enredaris
el que podem aplicar perquè hem d'estar
a l'espera de veure quines coses acaben
funcionant i quines no, perquè no tenim la capacitat
com els vostres, que segmenten molt l'audiència,
que tenen audiències molt definides
per interessos, per franges de data,
I això és molt interessant, jo crec,
entrem a competir en un entorn global
que tindre les dades o el contacte
important, i segur que és la de la targeta de crèdit,
però vol dir que està subscrit i paga.
No, la dada més important és el
número de persones que consumeixen
siguis capaç de donar-li allò que ell
es produirà un retorn de l'inversió
perquè el tinguis trincat amb la targeta de crèdit,
sinó perquè hi haurà molta més gent
que anirà a consumir aquell contingut
Perquè aquest és el gran error. Mira, el Netflix
quin problema té en aquests moments? Té un problema
de, hòstia, té milions d'usuaris,
ha de pujar la subscripció, perquè el
model de número 99 això no li aguanta
bé l'audiència i ens dona la dada de la
segmentació de la seva audiència
i permet allò, quatre anuncis ben
col·locats, possiblement el preu no
impactarà sobre el consumidor. Llavors la pregunta
4,99 i me'n passo quatre anuncis
d'alguna cosa que m'agrada, de
cotxes, de càmera de fotografies,
d'un viatge que vull fer aquell estiu. Aquell
tipus d'anunci no et molestarà. El que t'empiparà
és el del torron, no sé què, i el del
cava, no sé quantos, i el de les muñeques de
famosa. Perquè aquells és que no t'importen
un ràbat. Però, en canvi, si el contingut que t'arriba
és d'alguna cosa que a tu t'agrada,
ostres, es formarà part del teu
entorn de lectura, m'explico? I aquest
és el punt diferencial, perquè si logrem
què és que els anunciants poden formar part
del contingut de qualitat del que t'arriba?
I millorar-te la sensació del que fas.
Si està prou ben segmentat, l'anunci
es converteix en contingut. Claro.
Llavors parlarem, en la petita publicació
li diré, escolta, com que estem parlant
prepara'm tres continguts d'aquesta
vol consumir caps de setmana la garrotxa.
la llibertat, si no, aquest senyor...
Jo he estudiat una carrera per alguna cosa.
Que sí, home, que sí. Però no et dic
quin contingut has de fer-li, què li has de dir,
com ho has de posar, però et dono pistes
de què és el que la gent consumirà.
Anem-ho a complicar una mica més.
Jo sóc artista, jo puc escriure poesia,
puc escriure textos com Mercè Rodoreda,
que tu no cal que contractis cap més
que puc guanyar premis. El Sony
World Press Photo el va guanyar un fotògraf
alemany, fotògraf, atenció, alemany,
senyores, o d'una mare i una filla
en blanc i negre, que hauríeu dit que era
una foto d'estudi. De fet, Sony
va dir que era una foto d'estudi, i quan va anar a rebre el premi
no és que jo porto 20 anys treballant amb Intel·ligència Artificial
i com que hi ha d'haver un debat he volgut
li han tret de la web i tot això.
Però la feina d'aquest fotògraf hi és.
les fotos del papa vestit de valenciaga
i ho han vist i ens han pensat que era
poso el mod de no em crec res.
la base de les relacions personals,
la vostra feina que es fa més difícil,
més fàcil perquè teniu més eines,
a l'hora de vendre, a l'hora d'explicar,
No sé si hi ha alguna tecnologia,
això ens canvia la feina a tots.
A l'agència hi ha un arreglador
que és que el desembre de l'any 2025,
és el desembre de l'any que ve,
d'intel·ligència artificial aplicades
a cadascuna de les persones de les seves feines,
algú tindrà difícil estar-s'hi.
És a dir, que utilitzes el Word,
que utilitzes el PowerPoint, doncs has d'utilitzar
eines d'intel·ligència artificial
aplicades a cadascuna de les seves àrees.
Al mitjorn hi ha el que dissenyi,
el que fagi investigació, etcètera.
nosaltres no fugim d'això, sinó que
ho abracem. Ara la pregunta és,
l'altre dia hi ve un director creatiu mundial,
que la intel·ligència artificial mai
I jo li vaig dir, canvia la frase,
i si Van Gogh hagués tingut eines
Ostres, potser seria molt més potent.
això s'obre un maló molt delicat
per garantir que aquest senyor
que ha escrit perquè ha estat allà
i totes aquelles que siguin manipulades,
com un notari per certificar allò que s'ha produït.
que va penjar aquesta notícia, ell explicava això.
A part d'aquí l'han manipulat amb la veu,
li han canviat els idiomes, l'han retallada,
però aquesta era la notícia U.
Sempre podem tirar enrere a buscar-ho.
Ja hi ha mecanismes de seguretat.
Ara el problema està qui controlarà aquest blockchain,
perquè la gent volem tenir la llibertat
perquè hi pugui haver un certificador d'origen
perquè si no és un lío de nassos.
Jo veig que queda molt per fer.
si allò d'internet va ser un tsunami,
riu-te'n tu d'allò de Fukushima.
Això sí que és Fukushima, de veritat.
Però aquella amb una expansiva a l'obèstia.
que no s'hi pugi, cap problema.
A la seua cinquena intervenció
Quan fèiem el llibre d'estil de la tele,
Tu et posiciones, però allò no ho resols.
I ens trobàvem, per exemple, un dilema
i declaracions de gent agafats, robats,
en què tu no saps que t'estan gravant
perquè la intimitat de les persones també ens preocupa.
Per tant, si a tu t'han gravat
una conversa telefònica dient no sé què,
mirarem com una conversa privada.
que sobretot la classe política,
és a dir, la gent que s'adreça a la ciutadania
per rebre el seu feedback en forma de vots,
quan parlen en públic diuen una cosa
i en privat en diuen una altra.
Jo me'n recordo, fa molts i molts anys,
eleccions autonòmiques del 88,
eleccions del Parlament de Catalunya,
I jo seguia, jo estava estudiant,
que l'Espanyol va jugar la final de la UEFA,
que hi havia una gran expectativa.
Doncs molt bé, ens van trucar...
Ens van trucar a molts dels periodistes de la comitiva
dongués la seva valoració sobre els fets.
El candidat, quan li van posar el micro,
una llàstima que un equip espanyol fora de micro
Clar, la major part de periodistes
però hi va haver un periodista d'un mitjà
que, com que no es va preocupar de dir
es va agafar amb aquesta salvaguarda
que tots els altres no havien publicat.
El candidat es va enfadar molt, etc.
diu la veritat quan està en privat,
però si està en privat, està en privat.
Aleshores, van posar una salvaguarda
per l'individu, quan considerem
que té interès públic o interès per la ciutadania,
Què passa amb la intel·ligència artificial?
aquesta senyora que hem fet aquesta declaració,
que nosaltres considerem que és d'interès
perquè ho sàpiga la gent, el ciutadà,
això és el document 0 i està a la línia 1
del blockchain, però algú dirà
que la línia 1 del blockchain ja està corrupta.
m'implica molt, perquè arribarà un moment
que la desconfiança de la gent serà enorme
i que nosaltres no tindrem un document
jo ho he dit perquè això és veritat.
I aquest senyor us està mentint
perquè ara està intentant escapolir-se
haurem de buscar algun mecanisme
Perquè fixa't que aquí, que has de dir a algú,
el vostre criteri, allò es feia públic
o no es feia públic. Hi havia algú que marcava el criteri.
Jo vull pensar que hem de buscar fórmules
en què així sigui. Ara, efectivament,
en privat i en públic són àmbits molt
fotuts, sobretot en determinat tipus
que genera contingut generat amb intel·ligència artificial
sobre els resultats d'eleccions a partir
de dades, ho posa específicament,
està llegint, però això ho ha generat
sobre la intel·ligència artificial, l'impacte
en els mitjans i això que parlàvem ara.
continguts, és a dir, fotografies, continguts
per la intel·ligència artificial.
ara no em surt la paraula en català, perdoneu.
El candau que surt. Ah, el lock.
el que significa és que cada cop que estàs navegant
el tipus de transaccions, de pagaments,
que totes aquestes transaccions són
compleixen una sèrie de requisits
tecnològics que fan que aquella transacció
que, per exemple, que les càmeres
dels iPhones o les càmeres o els sensors
que tenim que creen aquests continguts
d'alguna manera signin automàticament el contingut
filtres que s'han utilitzat o els models
automàticament una assignatura
creada en aquest sentit per poder verificar
No sabem exactament com evolucionar
tot això i tampoc no sabem exactament
tots aquests models que s'estan
publicant, que s'estan entrenant i que
Seran aquestes companyies que creen
Seran les aplicacions que construeixen
damunt d'aquestes aplicacions?
aquesta interacció amb aquests models?
Seran a nivell de text, a nivell d'imatges?
s'està desenvolupant ara mateix
que sabem, i també és un superinteressant
jo la meva informació passo de buscar-la
a Google i la interactuo, com això
canvia també els models de negoci
Com es posicionen dins del model?
i superinteressants que encara no sabem
anem veient com es van generant
més i més preguntes. L'altre dia, per exemple,
Facebook llançava, em sembla que
a totes les seves plataformes, la possibilitat
en alguns casos s'han començat a veure com que
el Mickey Mouse amb un ganivet o una matarelladora.
en aquests models per, d'alguna
hem d'utilitzar. Però tot això
en temps real i l'impacte que pot
pobra gent miren vídeos i demés.
Un tio que està mirant aquests vídeos
Llegir la notícia a l'avantguarda,
després llegir la notícia, és molt
una eina d'intel·ligència artificial que és capaç
d'analitzar tot aquest contingut,
hòstia, estalviem una feinada,
primer una feinada i després un mal de cap
Les eines han d'estar orientades
a fer coses d'aquestes, massives,
amb un ús ben fet, perquè si no
Quan li vaig ensenyar el xat GPT fa 3 anys
o 2 anys, li vaig dir, escolta, això hi vai bé,
Jo vaig pensar, millor que l'hi expliqui jo que
ell va fer anar, el vaig veure un cap de setmana
tot enredat i li vaig dir, què estàs fent?
Diu, estic bolcant continguts del que faig a classe
i li vaig dir, què vols fer amb això?
Em farà preguntes amb el contingut
que jo li he bolcat. Llavors, li va bolcar el contingut
i li feia exàmens amb preguntes tipus test
del contingut que ell hi penjava.
Tens un fill que és un modern.
És que jo li he ensenyat des de petit que les eines
les ha d'utilitzar de forma intel·ligent.
Compte on navegues, compte què publiques,
compte què penges. Li he explicat tot això.
Llavors ell, per exemple, no penja
fotos de família, no en penja,
no penja on quan sortim de viatge, no explica
on anem, perquè això ja l'hem ensenyat
des del minut 0 de partit. Llavors ell no fa coses
De tant en quant vens. Papa, avui he penjat
què ha estat aquest concert. No t'ha importat, oi, papa?
Dic, no, home, no. Té 20 anys, si és el que et sorti del nas.
Llavors, dit això, la intel·ligència artificial
hi haurà molta gent que l'utilitzarà
molt malament. Però agafem-nos.
hi haurà algú que podrà arribar a demostrar
que hi ha gent que fa coses malament.
Però avui dia és el teu llibre
Al núvol. I qui té aquest accés a les dades?
No ho sé. I qui les remena? Ni idea.
Si estem morts, ho tenim tot...
No sortim de casa? Ens tanquem? Tirem els mòbils?
L'altre dia, el Zuckerberg, al sortir
d'aquella comissió a la qual van anar a parlar
que les coses han d'anar molt bé.
Pot anar malament. I si va malament, pot anar
De la mateixa manera que la llibertat de premsa
aquesta ètica que demanem a les dades,
Això que tu li has ensenyat al teu fill,
Encara no havia sortit. Va sortir al novembre,
I li vaig dir, escolta, quants de vosaltres
sabeu generar un text amb intel·ligència artificial
que me'l podríeu colar com a treball?
Ho heu de saber tots, que ho podeu fer.
Aquests tios me'l colaran i vosaltres us pelareu els colzes.
No. Ho vaig explicar el primer dia.
Després, al novembre, va sortir el JGPT. El vam repassar.
Entrarà a l'aula i ho canviarà tot. Sí, esclar, ja ha entrat a l'aula,
Abraçar-ho, com fas tu la teva empresa.
Jo què he fet? El JGPT, el que vulguis.
Però no t'avaluaré les respostes que et dona el JGPT.
Primera, perquè s'han de validar les fonts,
perquè té al·lucinacions i es pot inventar coses.
El que m'interessaran són les preguntes que li faràs.
I en base a quins referents els faràs.
Perquè, clar, si no tens referents,
Si tu has llegit un llibre, coneixes un autor,
tu seràs capaç de fer-li unes preguntes.
El que hem d'acordar és que avalorem preguntes,
És això que ens demanen, el model d'aula invertida.
Bueno, doncs escolta, comencem a invertir coses.
de la mateixa manera que els mitjans
ens fan partir tots de més amunt,
la intel·ligència artificial no és una excepció,
més responsabilitat, perquè és el que dius tu,
jo m'ho he passat molt bé, anem acabant el temps.
Continuaríem, l'Elias Campo ja
opinions a favor de l'espanyol,
que parlo bé de l'espanyol i la gent al·lucina,
Amb la moral que tenen i com lluiten i tal,
Hem de prendre exemple d'aquesta gent, que són constants.
per l'Elias i una per el Jordi,
Elias, jo crec que ell ha donat en la clau
quan s'ha explicat que podem fer una transacció
Jo puc pagar un col·laborador meu a Colòmbia
amb total seguretat, garantia, que el diner surt,
de traçabilitat que demanava el Lluís
i és. Si no l'apliquen és perquè
no els hi dóna la gana, no els hi surt a compte
Aleshores, la pregunta per l'Elias,
que coneix molt més aquest món,
tu t'imagines que, així com en el seu moment
Estats Units va considerar que una companyia telefònica
o l'Standard Oil va dir remena la font d'energia
de massa gent, això s'ha de partir,
podem arribar a un moment que diguin
de massa gent sense control, això s'ha
de segmentar. T'imagines un escenari així?
de preguntes sobre la traçabilitat
de tot això, no és que jo crec que no es vulgui
fer o no es cregui important, és que de moment
Aquest procés de transaccions ha de ser
des de la hardware dels dispositius
nous i problemes nous que van sortint
i no tenim la solució. Els equips
a vegades pensem que aquestes companyies són
molt grans i poden fer tot, ho tenen tot pensat
quan el Marc Ducaró va llançar
aquests stickers creats, assistits
creieu que els equips sabien que es podia
crear Mickey Mouse amb mataletes
No, se'ls va escapar, no ho vam pensar.
solucionant a mesura que van entrant
quin serà el futur a nivell dels models
que s'estan popularitzant ara.
Seran grans models com els d'OpenDA,
l'escenari. Jo crec que al final
segurament serà un mix dels dos
en els propers mesos quines conseqüències
arriba allà la microsegmentació
i els anuncis ja seran nanosegmentació.
Has explicat unes coses increïbles.
Necessiteu continguts de qualitat perquè
si no tota aquella estructura no funciona.
Mitjans que recuperin protagonisme
ple d'influencers i gent creant
contingut des del menjador de casa seva
que tots aquests grans mitjans
que han tingut els grans poders
que fins ara ha sigut molt fàcil
manegar, doncs crec que aniran
Jo crec que m'atreveixo a dir així.
Jo treballo per grans grups de comunicació
amb treballs d'estratègics de nou posicionament
quan millor sigui el contingut
el consumidor acabarà buscant-lo
aquell que li escrigui aquell article
o aquell que faci aquell article
no tan sols la capçalera que és la que fins ara
una mica garantia aquestes coses.
Per tant, jo crec que el món del periodisme
té un gran futur sempre i quan
la gent sàpiga cercar la informació bé,
fer-la bé i el contingut de qualitat.
I com que anem a micro micro continguts
funcionarà molt bé. Jo sempre explico jo
estic subscrit al 855 del meu poble
Sant Quirze de Besora, la zona
albisaura, i estic subscrit i encara
la rebo a casa i els meus fills sempre diuen
continues subscrit a aquesta revista de paper
com que s'ha fet el nou carrer del pont
No ho sé, perquè encara em connecta amb el meu poble
i m'arrela amb el meu poble i amb la meva infantesa.
I té valor perquè em recorda certes coses.
Ja no tan sols el fet emocional
disposat a pagar cada any la subscripció
per lligar-me amb l'emocional.
consumir-te sense parar. Descobrir
quan descobreix llocs del meu territori
per anar a passar el cap de setmana
o un dia de festa, un dia de lliure,
m'ajunta emocionalment en aquell lloc. M'explico?
Això, hem de començar a treballar
cada cop més. I si som capaços de fer-ho,
les marques, ja no parlarem de
que no tenen res a veure, fill meu.
una cosa diferent. Me n'explico?
Hi haurà un contingut que és el que acompanyarà.
Per tant, ja que ho teniu molt bé, ara
heu de canviar el xip. Jo sempre
poso l'exemple. A més, l'he baixat
llegir així La Vanguardia perquè és la
Ho enteneu? No el puc llegir així.
no el puc llegir així. Hòstia, em deixo els ulls.
Pensa'l d'una altra forma. Tres minuts.
Tres minuts. Pensem d'una altra forma o no?
Si pensem d'una altra forma, ho farem millor.
És el que deia l'Elias. Penseu en el mitjà.
En el nou mitjà i penseu com adapteu
el vostre contingut en aquell mitjà.
Nosaltres tenim una gent a l'agència
experiències amb els dispositius del
que col·locar un botó a un lloc
o a un altre, més gran o més petit,
fa que la gent conegui una cosa o una altra.
Què costa començar a experimentar?
No, hem de fer igual que fa l'altre
que és diferent. Però aquí ni s'atreveix ningú.
i els vostres mitjans, sobretot,
els mitjans més propers, tenen un gran futur.
heu fet això que aquests senyors
han de fer tota la ciència del món,
Les grans capçaleres patiran molt perquè
al final la competència és global.
Quedarà dos, tres grans diaris
de generar amb qualitat de continguts.
I després hi haurà molts influenciadors.
Però, de la mateixa manera que
fotos que guanyin premis amb intel·ligència artificial,
això no em converteix ni en un poeta
ni en un fotògraf. Un influenciador
que se'n vagi a Kiev a informar
perquè hi va de vacances i penja quatre vídeos
Per tant, aquesta diferència entre ser
poeta i escriure poesia, fer fotos,
que en fem tots, o ser fotògraf.
Hi ha gent que consumirà aquell paio, eh?
Connecta, comunica, és un paio com jo.
És una altra cosa. I molt lloable, segur.
i vinc del món dels policistes.
què fas al nostre món, perquè tu no ets
Jo no sé si soc expert en allò.
El que sí és que tinc 250 tios a Barcelona
I tu tens una agència molt xula,
però és així de petiteta, encara feu anuncis
del sector, jo crec que a vegades
no només té emocions llegint novel·les.
per tant, s'aconsegueix amb diners.
Parleu d'aquí, d'aquests dies.
El New York Times. No diem noms,
És una mica com els documentals
però és que s'hi ha de parlar.
Jo me'n recordo, ja fa uns anys,
l'Ismael Nafria, que va escriure un llibre
del New York Times, no sé si era d'ell o
Salavarría, que també ha estudiat molt això,
deia que un diari molt important
Eren aquells anys que encara no se separa,
però que el dilema era obrim, tanquem.
Els diaris estaven molt desconcertats.
I al cap de dos anys el tornaven a trucar,
no ens n'hem sortit, i deia, com estan els periodistes?
Els van fer fora perquè costaven molts calés.
El New York Times ha agafat...
És veritat que juguem un avantatge.
i que té una massa crítica enorme.
Però jo crec que està aconseguint
Potser serà un d'aquests que quedaran,
un d'aquests que guanyen globals.
És a dir, a l'Ucraïna, el New York Times,
I no hi és a l'Hecari, hi ha Premis Pulitzer.
de què ha passat, de com està,
me'n vaig veure al New York Times, perquè té molta gent treballant allà.
El segment de la Covid va ser exemplar.
Exactament. I tu te'ls trobaves
i moltes vegades ells hi són i tenen bons fons
És que, a més a més, tot val diners.
Quan tu vas a contractar un traductor,
tot val molts diners en funció de com s'ha complicat el conflicte.
Quan vas a contractar un conductor...
Cada cop valdrà menys perquè et portes un pinganillo...
No, no, però quan tu vas a contractar...
És a dir, al final del periodisme
Quan tu vas a contractar un conductor,
Fins aquí, són 200 euros al dia.
aquí ja són 400 euros perquè ja posa el cotxe en risc.
aquí busca un altre conductor, que jo ja no n'entro.
Tot val molts diners. I els de New York Times hi són.
I a vegades t'ho trobes i estan en igualtat de condicions que tu.
Estan amb un oficial de premsa
i quan han tornat, t'ho trobes
no ens ha anat bé, no hem fet res.
I tu, amb el que has rescat aquell dia,
has de fer una crònica perquè tu ho has d'amortitzar,
I aleshores, amb la massa crítica,
potser fins i tot amb la capacitat
de segmentar molt bé la publicitat
i després, per mi, és el gran triomf,
amb l'augment de les subscripcions,
que el finançament es mantingui estable
i no dependre de la publicitat,
perquè ara obriríem un altre debat
Si hi ha alguna altra pregunta o comentari...
Per mi ha estat un plaer, un honor
ser aquí, ser comissari d'aquestes jornades,
I justament ara parlàveu al Germà i al Jordi
Aleshores, jo crec que aquest moment
d'experimentar és l'oportunitat
de ser referent en un nou portal.
com per exemple ha fet amb TikTok
i els seus creadors de contingut a TikTok
que tenen els mitjans i els creadors
de contingut en català que em dona la sensació
i potser dir, mira, no estem funcionant tant
a aquest portal i a aquest portal,
a experimentar en un nou portal.
Tant des del punt de vista dels mitjans
com dels creadors de continguts independents.
Sí, però relacionat amb el periodisme.
Pots tornar a repetir la pregunta?
pels recursos, els mitjans catalans,
unes limitacions que són les que són
a nivell d'audiència i, per tant, d'ingressos
i de diners que es poden dedicar
conscients d'aquesta limitació i com podem ser creatius
i els canvis que han d'haver-hi
dins les orientacions per poder
facilitar, dins les limitacions econòmiques
que la seva estratègia va ser, doncs, creiem
que els consumidors voldran una
rèplica amb iPad de les nostres revistes
i van dedicar a totes les revistes
durant anys a convertir-les en digitals.
Això no va funcionar i es van gastar una milionada
com a la nostra indústria local
ser conscients de les nostres limitacions
avantatge en aquest sentit i ser conscients
repensar els continguts. El contingut
les intel·ligències artificials si podran crear
aquest contingut a les plataformes i
les limitacions, que aquí crec
que és una de les claus de descobrir
A Telegram, per exemple, quan vam llançar els
canals, una dificultat que em vaig trobar és
una plataforma nova de distribuir contingut,
l'interès d'arribar a una altra audiència
links a Twitter o links a Facebook
i va haver-hi un procés d'aprenentatge
de que el contingut que es crea
per missatgeria ha de ser totalment de missatgeria
això amb totes les plataformes que van
sortint, si al final el Vision Pro
indústria catalana no ho podrem segurament experimentar
distribució fins d'aquí uns anys, però
segurament, si al final funciona,
podem permetre experimentar el moment zero
quan certes plataformes arriben a certa
distribució i comença a ser evident que
i nous formats amb certes plataformes.
S'ha de trobar l'equilibri, i aquesta jo crec que és
de fer, i després també tenim el component
a vegades ser massa conservadors
en la innovació, provar, experimentar
noves coses. Potser també hem de canviar en aquest sentit
culturalment i col·lectivament.
ara amb les reflexions que han anat sortint,
crec que tinc un exemple que us pot
ajudar a experimentar, que és un exemple molt
creatiu, que no costa cap pela,
els tres perfils que tenim aquí, des de
i a l'autenticitat dels continguts
i l'ètica, que és el cas d'una
a llegir el New York Times en paper.
Ella està subscrita, li va demanar
una subscripció als seus pares a New York Times, però no mipat,
no, en paper. Vull rebre el New York Times cada dia
a casa, i el que fa és posar-se davant del seu canal
de TikTok a la càmera, obre el diari i va
llegint i va comentant, i té milers
i sembla que hi ha una tendència,
pot ser flor d'un dia, però trobo
molt interessant que algú agafi la revista,
el diari, i es posa a llegir-lo tranquil·lament
i comenti el que és més interessant,
però amb el paper ha de venir, i ratllant,
i marcant, i tot això. Una noia molt jove.
els publicistes els agrada molt pensar fora de la
jo torno al d'allòs, però utilitzo un mitjà
a la vegada que em permet arribar
idees com aquestes, no costen cap calent,
Bé, jo deia que per mi ha estat un plaer
i un honor ser aquí, aprendre de
gent que en sap molt, gent que són
nanosegmentació de la que parlava
tenen de gestionar les nostres dades amb ètica,
exercici de la llibertat de premsa,
que s'aconsegueix exercint-lo,
que deia el Lluís. I això que apuntava
i que potser ha quedat enterrat per aquí
que em sembla de l'Elias, que és que
de blocs, el doni el maquinari
garantia del fabricant de la càmera
que aquella imatge no ha estat
càmera físicament, de la mateixa
manera que quan ens reconeix facialment
sigui un xip que ens reconegui
que allò ha estat en el lloc, en el moment
permeti obra derivada o no, ja ho veuríem.
Jo crec que són idees que podem explorar.
Dir-vos que aquestes idees les trobareu
recollides al web que hem creat
les nostres jornades a pec2063.lesrevistes.cat
no només els vídeos de cada sessió
sinó que amb intel·ligència artificial
transcriure tot el que aquí hem dit
i indexable, de manera que podeu anar
a buscar la frase, trobar la frase
i saltar el vídeo amb la frase que ha dit el Jordi
i feu un cafè ara aquí fora si voleu.